Acompanyats en el laberint del negoci

Són molts els factors i les motivacions que intervenen en la decisió de comprar o vendre un negoci i, a diferència de les grans empreses, els actors no saben ben bé què fer, com fer-ho, on dirigir-se ni la fórmula per saber si els passos que estan fent són els correctes. L'assessorament del centre Reempresa, els punts associats, o el que ofereix la Cambra de Comerç de Terrassa és clau per no sentir-se perdut en aquest laberint dels negocis. I més, si es tracta de persones que tota la vida han estat assalariats, acostumats a la nòmina a final de mes, i que reconeixen que no tenen la formació d'empresari. És el cas de Martí Planas, que a l'abril es va quedar el sex-shop, la botigueta de l'amor de Girona, després d'estar 15 anys treballant en una empresa fabricant de bombes elèctriques i ser un dels afectats per un ERO. “Vaig valorar totes les opcions i vaig veure que el millor era fer alguna cosa per mi mateix”, assegura. I en aquest punt es va assabentar pels mitjans de comunicació de l'existència del punt Reempresa de Girona, on es va dirigir. Va començar fent un curs de com portar una empresa i va acabar escollint l'opció de quedar-se el sex-shop, concretant tota l'operació amb l'antic propietari amb l'assessorament del servei. Està satisfet d'haver fet el pas a “nivell personal”, però també reconeix que aquest principi d'any no ha arribat als números que li havien presentat, tot i haver capgirat i modernitzat el negoci. Va tenir mala sort perquè al cap de tres mesos li van obrir un macrosex-shop a Salt.

Des de la Cambra de Terrassa, van fer la intermediació de la venda de la botiga de llums al cèntric carrer Font Vella de Terrassa, el 2010, per jubilació del propietari. La va comprar Albert Ustrell, i ara s'anomena 114 Lux. Ustrell ja tenia experiència en el sector amb la botiga Ustrellum, a la Rambla de Sabadell. La participació de la Cambra en el procés va ser a petició de l'antic propietari, però Ustrell reconeix que mai no havia fet aquest tipus d'operacions i que la seva mediació va generar un clima de confiança “estalviant-nos advocats”. Admet que fer un traspàs va ser un avantatge perquè no va haver d'adequar-lo a la nova normativa, ja que si hagués començat de zero “m'hauria fet tirar enrere”.

La casuística dels cedents també és variada. El primer motiu no és la jubilació, amb un 24% del casos, sinó el canvi del negoci del cedent (31%). L'argentí Alberto Zymerman n'és un exemple, ara que està en procés de vendre Atention Cuidem de Sabadell, un negoci que cobreix necessitats assistencials de persones amb dependència domiciliària. Va participar en el taller de formació Reempresa perquè vol dedicar-se a altres negocis tot i que té beneficis perquè “ho porti gent jove amb ganes”. Per contra, Josep Ruiz vol cedir el restaurant La Nacha de Lleida per jubilació després que fa 27 anys que inverteix en el negoci. Les gestions amb Reempresa les porta la seva filla, i a ell li faria il·lusió que algú continués el negoci i pogués fer l'acompanyament al nou propietari en els inicis.