Després de rebre el vistiplau de Brussel·les al pla de rescat per al Banco Espírito Santo (BES), el governador del Banc de Portugal, Carlos Costa, va anunciar ahir que Novo Banc, l'entitat que neix amb una injecció de 4.900 milions d'euros del fons de resolució, “garanteix íntegrament els dipòsits, la prestació de serveis bancaris, els llocs de treball i les relacions comercials que tenia el BES” –afirmació que inclou els treballadors i els 75.000 clients que el banc té a l'Estat espanyol–, i alhora va assegurar que aquesta solució “no tindrà cap cost per a l'erari públic ni per als contribuents”, cosa que l'oposició socialista portuguesa es va apressar a qüestionar.

Certament, de raons, no en falten. El BES, fins ara la tercera entitat del país, es divideix en dues entitats, el Novo Banc, que tindrà com a únic accionista el fons de resolució –instrument que es va crear el 2012 en el marc de la unió bancària europea, finançat per les institucions financeres i bancàries portugueses–, que es quedarà amb els crèdits sense risc i actius de bona qualitat del BES. El problema és que el fons no té encara recursos propis suficients per assumir aquesta quantitat i l'Estat portuguès recorrerà al programa d'ajut financer de la troica –Unió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional–, que té una línia de 12.000 milions destinats a la recapitalització de la banca, dels quals encara en queden més de 6.000 milions. Això és el que fa que l'oposició portuguesa afirmi que el cost financer del rescat acabarà recaient sobre els contribuents. Tanmateix, el govern del primer ministre socialdemòcrata, Pedro Passos Coelho, manté que l'ajut financer es retornarà a través de “la venda de la nova entitat” i de les contribucions del sistema bancari i financer al fons de resolució. El temps ho dirà.

D'altra banda, els actius tòxics del BES continuaran sota el mateix nom a mans dels actuals accionistes –entre els quals, la família Espírito Santo, que tant ha fet per la desfeta del grup bancari–, que hauran de bregar amb el banc dolent fins a la seva liquidació.