L'Íbex tanca el pitjor any des del 2011 i perd el 7,15%
L'índex borsari espanyol ha navegat gran part del 2015 entre els dubtes i les incerteses provocades per un entorn financer global fràgil
A Europa, només Londres el va acompanyar en la caiguda
L'Íbex 35, l'índex de referència de la borsa espanyola, va tancar l'any 2015 amb una caiguda del 7,15%, el pitjor resultat registrat des del 2011. Aquest retrocés ha situat l'índex espanyol en l'última posició entre els mercats europeus més destacats: Milà va guanyar
un 12,6%; Frankfurt, un 9,5%; París, un 8,5%, i l'Euro Stoxx 50, un 3,85%. Només va baixar Londres, un 4,9%. El Dow Jones d'Industrials, als Estats Units, va cedir un 1,2% i Hong Kong, un 6,7%. Tòquio, en canvi, va guanyar un 9,1%.
Després d'iniciar l'exercici passat amb cert recel, la borsa espanyola va remuntar i es va aproximar als 12.000 punts a mitjan abril. Tanmateix, la devaluació del iuan i l'alentiment de l'economia xinesa –que, no obstant això, encara creix a un ritme del 6,9%– van afectar la borsa durant l'estiu passat.
La situació de la Xina també va incidir en les economies dels països emergents i en el preu de les matèries primeres. Així, el petroli Brent, de referència a Europa, va caure un 35% al llarg de l'exercici i es va situar en els 36 dòlars el barril, una cotització desconeguda des del 2004. D'altra banda, el coure es va abaratir al voltant d'un 25%. A més, l'entrada en recessió del Brasil va afectar algunes grans companyies espanyoles que hi tenien inversions.
Tot aquest entorn va afectar molt el mercat financer espanyol, que va caure fins a assolir mínims anuals a finals de setembre, quan es va aproximar als 9.200 punts. La incertesa es va apoderar dels inversors, que no van valorar prou que l'economia de l'Estat espanyol creixés en taxes del 3,4% en el tercer trimestre de l'any, pendents, tal com estaven, de les mesures de política monetària que havia d'adoptar la Reserva Federal dels Estats Units i el BCE. En el primer cas, els tipus d'interès no es van apujar fins al desembre. Així mateix, els inversors van considerar insuficients les mesures adoptades pel BCE. Això encara va pressionar l'Íbex 35 més a la baixa.
Pel que fa als valors que el constitueixen, n'hi va haver 20 que van baixar i 15 que van anotar guanys. La constructora OHL va liderar les pèrdues anuals, amb una caiguda d'un 71,6%, seguida per ArcelorMittal, amb un 56,9%; FCC, amb un 40,4%, i Sacyr, amb un 33,2%. Els guanys van estar comandats per l'alça del 110,4% de Gamesa i la revaloració del 81,7% d'Aena. Entre els grans valors, va destacar el retrocés del 34,8% del Banc Santander, el 34,9% de Repsol i el 14,2% del BBVA. Els guanys més destacats els va anotar Inditex, amb un 33,6%.
LES XIFRES
La Borsa de Barcelona redefineix índex i cistelles de valors
L'índex BCN Global-100 de la Borsa de Barcelona, que inclou els 100 valors més negociats en aquesta borsa i incorpora les accions incloses en l'Íbex 35 i BCN MID-50 i les de les societats amb més contractació fins a arribar al centenar, va redefinir la seva composició coincidint amb el tancament de l'any. Així, a partir del 21 de desembre passat, van causar baixa els títols d'Abengoa, Jazztel, Cementos Molins, Clínica Baviera, Nicolás Correa, Azkoyen, Elecnor, Tecnocom i Grupo San José. Per contra, es van incorporar al selectiu Aena, Saeta Yield, Deoleo, Cellnex, Euskaltel, Renta Corporación Axiare Patrimonio, Naturhouse i Talgo. També el 21 de desembre es van modificar tres cistelles de valors que cotitzen a la borsa catalana, en funció de la liquiditat i capitalització dels diversos valors que les componen. A la cistella BCN-5 Bancs, Bankia va substituir Banco Popular; a la cistella BCN-5 Immobiliàries, Axiare va ocupar la baixa deixada per Realia Business, i a la cistella BCN-4 Tecnologia, que ha passat a denominar-se BCN-5 Tecnologia, va causar baixa Tecnocom i s'hi van incorporar Amper i Euskaltel.
