Augmenta el risc de pobresa entre les dones amb feina
La crisi ha agreujat la vulnerabilitat de les treballadores, malgrat que tenen més formació
Un estudi confirma la lentitud en el tancament de l'escletxa salarial
L'accés als llocs de poder continua bloquejat
La crisi i la precarietat laboral que l'ha acompanyada durant els últims anys ha donat ales al risc d'un altre tipus de pobresa que s'ha acarnissat especialment en el segment femení de la població. Es tracta de dones, sovint amb una bona formació, que quan es troben en el mercat de treball pateixen encara més la discriminació per salari i condicions laborals, particularment després de la maternitat o quan són en el pic de l'edat fèrtil. Això les fa especialment vulnerables a caure en la pobresa, tot i ocupar un lloc de treball. Una pobresa que “s'allargarà en el temps amb pensions inferiors i, en cas de d'atur, en menors prestacions per desocupació”.
Ho denuncia un estudi elaborat per l'Observatori Dona Empresa Economia (ODEE) i la Cambra de Comerç de Barcelona, que es va presentar ahir i que inclou un índex actualitzable any a any, per donar una visió global i comparativa per gènere a Catalunya a partir de vint-i-dos indicadors, subdividits en quatre grans grups: formació, mercat de treball, condicions de vida i apoderament o accés als llocs de decisió i alts càrrecs d'empreses i institucions.
Entre les conclusions més significatives del treball hi ha l'esmentat avenç de la pobresa entre la població femenina. Així, si fa deu anys la taxa d'aquesta vulnerabilitat era d'un 8,9%, inferior fins i tot a la dels homes (10,1%), les dades oficials més recents recollides per l'estudi, corresponents majoritàriament al 2015, revelen que el percentatge de dones en risc ha pujat al 13,1%, mentre que el dels homes pràcticament s'ha mantingut, ja que només ha augmentat de quatre dècimes en una dècada.
“Caldria un procés natural d'igualació entre els dos gèneres”, va explicar ahir Carme Poveda, directora d'anàlisis de la Cambra de Comerç de Barcelona, que va subratllar la paradoxa que, malgrat que les dones continuen liderant la categoria de la formació (el nombre de titulades universitàries va superar l'any passat d'un 37% el d'homes i el nombre de treballadores amb estudis superiors és un 14% més alt que el dels homes), els indicadors que mesuren, per exemple, l'escletxa salarial no cicatritza tan ràpidament com seria desitjable. La distància entre els salaris, calculats en euros/hora, encara és del 19% a favor del col·lectiu masculí, i tan sols ha millorat de quatre punts percentuals des del 23% que es constatava fa deu anys.
Pel que fa a l'anomenat tradicionalment “sostre de vidre”, és a dir, la dificultat de les dones per accedir als llocs de responsabilitat i decisió tant de companyies privades com d'organismes públics, hi ha millores, però massa lentes. Per exemple, a Catalunya hi ha 772 alcaldes, contra tan sols 174 alcaldesses. I en el món de les empreses la presència femenina en les direccions i les gerències és un 45% inferior al dels homes. Curiosament, entre els comandaments intermedis, com ara tècnics i professionals científics i intel·lectuals, hi ha majoria de dones, que superen en un 29% el gènere masculí en aquest àmbit.
La llei s'ha de complir
Entre les conclusions sorgides de la tabulació de les dades disponibles, totes procedents de fonts oficials, Poveda va remarcar que en els àmbits on més s'ha avançat és en els que hi ha hagut una llei ad hoc i més pressió social.
Com a propostes de les responsables de l'observatori, a més d'un gran acord entre institucions, societat civil i empreses per “aprofitar el talent femení”, la directora d'anàlisi de la Cambra va instar a complir la llei d'igualtat aprovada l'estiu passat i al suport a les dones i a la igualtat en general amb la introducció de la formació continuada, els horaris
europeus, l'augment del nombre de llars d'infants públiques i l'obligatorietat de la baixa paternal.
LA XIFRA
Acció preventiva, no pal·liativa
“Es tracta de dedicar més esforç a les polítiques preventives que a les pal·liatives.” Ho va reivindicar ahir Anna Mercadé, directora de l'Observatori Empresa i Economia de la Cambra de Comerç. Mercadé creu que les mesures que intenten compensar la desigualtat resulten “cares” i tenen “poc èxit”, mentre que les accions preventives en general resulten més econòmiques per a les arques públiques i obtenen “més bons resultats”.
En opinió de Mercadé, la maternitat és “la gran llosa” que encara recau primordialment sobre les dones. “Hem de fer entendre –va insistir la directora de l'ODEE– que maternitat i paternitat són un
bé social i una responsabilitat de tots.” “Cada hora que es dedica als fills, als avis, a la llar, és una hora que es perd de carrera professional, de sou, de projecció i fins i tot
de capacitat d'endeutament”, va lamentar Mercadé.
El desencallament de la llei d'igualtat d'oportunitats al Parlament ha estat, per la portaveu de l'observatori, una de les claus dels avenços en aquest àmbit, però alerta que encara caldria introduir en la legislació i de forma implacable mesures com ara la baixa paternal obligatòria, l'ampliació prevista de la qual a quatre setmanes porta retard respecte al previst.
Com a conclusió, Mercadé va instar a “replantejar el contracte social per tirar endavant el país entre homes i dones”, i va citar Einstein, que va assegurar que era més fàcil demostrar la teoria de la relativitat que canviar un sol prejudici instal·lat en la ment de la gent. “Però la primera esposa d'Einstein va ser un dels motors de la teoria, i a ella no la coneix ningú”, va afegir-hi Mercadé.
