La diferència és l'espai de temps

En l'entorn hi ha la sensació que la temporada passada els jugadors no van tenir problemes musculars, que la feina feta per prevenir les lesions va funcionar d'allò més bé i que aquest curs les coses no estan anant igual. Això, però, és erroni, ja que en el mes de febrer de la temporada anterior, l'equip havia tingut un total de dotze lesions musculars, les mateixes que aquesta. El que explica aquesta sensació és la concentració de la gran majoria de les lesions en un curt espai de temps, nou dies. Al llarg de tota la temporada passada, en què l'equip va disputar una gran quantitat de partits, en la plantilla hi va haver un total de dinous lesions musculars. S'ha de recordar que aquest tipus de lesions són bastant habituals en el món del futbol i que tots els conjunts en solen tenir.

Puyol, Márquez i Iniesta, que va forçar per jugar la final de la Champions, i Abidal van ser alguns dels jugadors més castigats per problemes musculars la temporada passada, en què Messi va ser qui va fer un canvi radical en aquest aspecte respecte a anys anteriors. El canvi en l'alimentació i el fet de cuidar-se més van provocar que l'argentí abandonés gairebé els trencaments musculars que l'havien perseguit durant l'etapa de Rijkaard. Messi només ha tingut una lesió aquesta temporada.

Aquest curs, Abidal ha tornat a tenir mala fortuna i és el jugador que ha tingut una lesió muscular més greu, ja que haurà d'estar entre sis i vuit setmanes de baixa. Qui semblava que no es lesionava mai era Alves i ara li ha tocat viure la cara dolenta del futbol. Xavi, com el lateral brasiler, tampoc està acostumat a tenir gaires problemes musculars i, de moment, ha estat l'últim a caure.