Pastor posa en filera el ramat
Maldonado s'estrena com a vencedor en una cursa amb gran component estratègic
Williams aconsegueix el seu sisè triomf al Circuit de Catalunya
Alonso certifica la millora del Ferrari i Vettel és el líder
Pastor Maldonado va derrotar Fernando Alonso i Williams va passar la mà per la cara a Ferrari, ahir al Circuit de Catalunya en la cinquena prova del mundial de fórmula 1. La lluita entre el veneçolà i l'asturià va tenir moments de gran intensitat, i si bé Alonso va liderar la cursa fins al segon canvi de rodes, la diferència no va ser en cap moment superior als 3,5 segons. A partir d'aquell moment, la situació es va capgirar i Maldonado va rellevar el pilot de Ferrari al capdavant d'una cursa en què, tal com es veia a venir, els pneumàtics van tenir un paper fonamental.
Amb una renda de més de 6 segons en sortir per segona vegada del carril dels boxs, Maldonado va seguir fil per randa les instruccions que el català Xevi Pujolar, el seu enginyer de pista, li passava des del mur de senyalització i va mimar les rodes mentre el seu adversari reduïa més i més la diferència fins situar-se a només 6 dècimes del Williams a nou voltes del final. Tot i veure el Ferrari cada vegada més a prop, a Maldonado no li va tremolar el pols, mentre que Alonso, amb els pneumàtics cada vegada més malmesos i Kimi Räikkönen retallant-li força més d'un segon per volta, donava per bo el segon lloc i els 18 punts que a l'hora del recompte final –en principi Maldonado no hauria de ser rival en el campionat– poden tenir un valor extra. Una decisió que Williams es va poder estalviar d'aplicar. Entre dissabte i ahir Maldonado va passar pràcticament del res al tot. Del 7è millor temps en qualificació (Silverstone 2010) a la posició preferent, ni que fos heretada per la sanció a Lewis Hamilton. I del 8è lloc en cursa (aquest any a Xangai) a la victòria, la sisena de Williams al Circuit –va guanyar els quatre primers anys i el 1997–, una menys que Ferrari.
Més diversitat
El mundial de F-1 va arribar aquesta vegada al Circuit de Catalunya amb el reclam de vencedors diferents (pilots i cotxes) i líders també diferents en les quatre curses precedents. Era un referent històric que ahir va pujar de nivell, amb un nou guanyador pertanyent a un cinquè constructor. I a Mònaco pot saltar la banca si Räikkönen o Romain Grosjean incrementen la llista. Ahir va quedar demostrat que no és cap utopia. El finlandès va pujar per segona vegada consecutiva al podi, després d'haver estat tercer des del primer moment i a l'aguait d'una davallada definitiva dels pneumàtics de Maldonado i Alonso en la fase final.
Queda clar que s'ha acabat el domini aclaparador de Red Bull. Els nous compostos dels pneumàtics Pirelli i les restriccions aerodinàmiques dels monoplaces han estat determinants. I d'aquí que Sebastian Vettel ahir només hauria pogut guanyar un lloc, en detriment de Kamui Kobayashi, sense la penalització d'un pas lent pel carrer dels boxs (volta 31) per no haver alentit el ritme en presència de bandera groga. També la va rebre Felipe Massa, tot i que en el cas de brasiler no va tenir cap incidència.
Malgrat tot, Vettel va fer tot el que va estar a les seves mans, i la recompensa a la seva tenacitat va ser guanyar dues posicions en les quatre últimes voltes després d'avançar Lewis Hamilton i Nico Rosberg, tots dos amb els pneumàtics sota mínims, per sumar 8 punts i desfer al seu favor l'empat amb Alonso al capdavant de la classificació del mundial. Vettel va quedar a prop de Kamui Kobayashi, que, amb el cinquè lloc, va igualar el seu millor resultat en la F-1 (Mònaco 2011) i va tornar a demostrar –com Sergio Pérez a Malàisia– que Sauber és un altre contendent en la gran batalla del 2012.
Remuntada
Relegat a l'última posició de la graella, Lewis Hamilton va protagonitzar una remuntada que el va dur fins a la vuitena posició i en la qual va ser determinant una estratègia a només dues aturades. Va ser l'únic a fer-ho, però per anar endavant i esgarrapar alguns punts no tenia cap altre recurs.
En l'arrencada, Hamilton va superar sense cap problema els dos pilots d'HRT. Tal com havia anunciat, Pedro Martínez de la Rosa va iniciar la cursa amb els pneumàtics tous, però tot i que la temperatura de l'aire i la pista era menor que la dels dos dies abans, l'efecte de desgast va ser semblant. “Literalment es desintegraven”, va explicar el català al final de la prova, que va notar una gran diferència en positiu quan va poder canviar a gomes dures.
