MEDI AMBIENT
Volen posar fi als abocaments als recs de Banyoles
L'Ajuntament avisa que a partir d'ara taparà sense contemplacions els conductes il·legals que vagi trobant
En ple segle XXI persisteix a Banyoles el costum medieval d'abocar les aigües residuals de les cases als recs. No és un fet generalitzat, és clar, però encara és possible trobar en aquestes canalitzacions tan característiques de la ciutat de l'estany aigua bruta provinent de rentadores i fins i tot alguna resta orgànica. Segons el consistori, la problemàtica es dóna principalment al barri vell, on hi ha edificis construïts quan encara no hi havia clavegueram.
L'Ajuntament ha decidit posar fi a aquesta pràctica i ha anunciat que a partir del dia 13 d'aquest mes taparà sense contemplacions els conductes que localitzi. D'aquí a poc, l'alcalde emetrà un ban en què avisarà d'aquest fet i apel·larà al civisme. “Algú es podria trobar que l'aigua bruta que llença al rec li entra a casa, però ja està avisat”, va advertir ahir l'alcalde, Miquel Noguer.
El regidor de Medi Ambient, Jordi Bosch Barraca, va admetre que normalment és difícil de saber qui fa els abocaments. Només les obres que es fan de millora del barri vell –que normalment inclouen el descobriment dels recs que fins ara passaven soterrats– permeten de tant en tant trobar aquests conductes il·legals. “El primer que fem és adreçar-nos al propietari i en moltes ocasions ho solucionem parlant, però n'hi ha que no ho fan”, van puntualitzar Noguer i Bosch. Els serveis tècnics de l'Ajuntament –van afegir– estan a disposició dels veïns per assessorar-los.
LA DATA
“No poden ser clavegueres”
L'origen dels recs banyolins es troba al segle IX, quan es va establir el monestir de Sant Esteve. Per poder conrear els camps i, més endavant, per fer anar els molins, van construir aquests canals artificials, que surten de l'estany i van a parar al riu Terri. El desenvolupament econòmic i social de la ciutat està, doncs, totalment vinculat als recs i n'han esdevingut un patrimoni de primer ordre. Com passava en altres ciutats amb els rius, fins mitjan segle XX els recs van ser utilitzats sistemàticament pels banyolins per abocar-hi tant les aigües brutes de les coses com les industrials. Amb l'expansió del clavegueram, el costum va anar minvant, però no ha desaparegut del tot. “No és un problema extremadament greu –va anunciar ahir l'alcalde– i els que ho fan són una minoria, però hem d'evitar que facin la funció de claveguera.”