INFRAESTRUCTURES
Els recs de Banyoles encara es fan servir de claveguera
L'Ajuntament ha detectat en els darrers mesos i ha fet reparar 34 abocaments d'aigües residuals de lavabos i rentadores procedents de domicilis particulars, principalment del barri vell
La campanya iniciada per l'Ajuntament de Banyoles a finals del 2011 per localitzar els llocs per on s'aboquen aigües residuals als recs –un dels elements característics del patrimoni històric i arquitectònic del municipi– està donant els primers fruits. Fins ara s'ha esbrinat l'origen de 34 d'aquestes sortides il·legals (sobretot, aigües brutes de lavabos, però també de rentadores) i als propietaris dels edificis corresponents se'ls ha fet corregir les conduccions.
Recerca al rec Major
Aquestes irregularitats s'han detectat sobretot al barri vell (també a la Farga) i afecten només el rec Major, perquè és en aquest rec principal on s'ha centrat la recerca. La campanya, però, es mantindrà indefinidament, atès que el problema no es considera resolt del tot. “Podem dir –va manifestar ahir el regidor de Medi Ambient, Jordi Bosch Barraca– que el noranta per cent dels abocaments estan solucionats, però n'hi continua havent tant al rec Major com en altres recs.”
Els casos tractats tenen el seu origen en conduccions fetes malbé o mal construïdes i, en algun cas, simplement es deuen a la inexistència de conduccions cap a la xarxa de sanejament (fins entrat el segle XX, els recs feien la funció de claveguera, com els rius en la resta de poblacions). Segons Bosch, la majoria dels propietaris no estaven al corrent d'aquestes deficiències. “Vull subratllar que tothom hi ha col·laborat i, un cop els hem fet saber que estaven abocant al rec, ho han reparat”, va afegir. De sancions no se n'han aplicat, precisament gràcies a la bona predisposició dels propietaris. “Si no hagués estat així, aleshores sí que ens hauríem plantejat multar”, va assegurar Bosch.
Recerca complexa
Els diversos recs que hi ha a Banyoles (unes canalitzacions d'origen medieval que agafen l'aigua de l'estany i desguassen a la riera Canaleta) sumen 33 km. Una part d'aquests traçats discorre sota terra, com passa al barri vell. Això fa que la localització de les fuites sigui lenta i complexa, ja que implica introduir-se en les canalitzacions subterrànies. Tot i que, en general, les dimensions d'aquestes galeries són considerables –fins al punt que permeten que s'hi mogui, ajupida, una persona adulta–, els empleats de Medi Ambient de l'Ajuntament no poden arribar a determinats trams. Per a aquests casos s'ha contractat una empresa especialitzada que utilitza unes microcàmeres. Un cop trobada la fuita, els tècnics s'adrecen al domicili d'on surt l'abocament i comproven que realment n'és l'origen abocant-hi un líquid blau, que serveix de testimoni.
