Castells integradors

Què significa fer pinya o fer llenya en el món casteller? Què vol dir enxaneta o cap de colla? Aquestes poder ser algunes de les paraules que estan aprenent un grup de nouvinguts que participen en els assajos de la Colla Castellera de Figueres. Estan participant en el projecte Xerrem mentre pugem, que promou el Consorci de Normalització Lingüística (CNL) a través de l'Oficina de Català de la capital de l'Alt Empordà i que ha trobat la complicitat dels castellers figuerencs per difondre el català i també les tradicions del país a persones no catalanoparlants.

L'objectiu? Encomanar la llengua catalana a persones com Abdellatif Souiss, del Marroc, que té 33 anys i en fa set que és a Catalunya. Viu a
la Marca de l'Ham. És un dels participants en aquesta iniciativa i n'està encantat. “És el que necessito, saber català, només català”, diu. Admet que ho té difícil per acabar entrant a la colla castellera perquè “assagen dimecres i divendres i jo treballo fora de Figueres”. L'Abdellatif, però, assegura que està molt content d'aprendre la llengua d'aquesta manera. “Aprenc les paraules que diuen aquelles persones i quan no ho entenc ens ho expliquen”, hi afegeix.

A aquests aprenents de català els acompanya cada setmana al Molí de l'Anguila –lloc d'assaig dels castellers– una dinamitzadora de l'Oficina de Català, que fa d'enllaç entre els castellers i els aprenents i els explica les paraules van sortint a l'assaig, que es fa tot en català. En total, faran deu sessions. Segons explica Dolors Barceló, de l'Oficina de Català de Figueres, calia incloure una dinamitzadora perquè “abans, els aprenents assistien als assajos de la colla, però era difícil atendre'ls des del punt de vista lingüístic i logístic perquè els aprenents necessiten no només algú que conversi amb ells en català, sinó també una persona que els integri al grup de castellers i guiï les xerrades”, diu.

Segons Dolors Barceló, el projecte Xerrem mentre pugem és una manera diferent de difondre el català i de demostrar que la llengua és una eina de cohesió social. De fet, aquest és un pas més en el projecte de voluntariat per la llengua, que fins ara havia apostat sobretot per les parelles lingüístiques. Precisament, des del 2009 a la Colla Castellera de Figueres hi havia hagut diversos voluntaris. Ara, el que es vol és que els participants no només conversin sinó que vegin també que el català s'usa en tots el àmbits de la societat. L'Oficina de Català vol ampliar aquesta iniciativa a altres entitats i hi veu dues avantatges per a elles: d'una banda participant en el projecte tenen una ajuda econòmica i de l'altra tenen la possibilitat d'ampliar la seva massa social. Però l'objectiu últim, el de la integració, el resumeix perfectament l'Abdellatif, que diu que no només millora el seu nivell de català, sinó també es veu integrat en un “grup familiar i social”, per exemple, fent pinya mentre fan pujar un castell.