Entitats que donen feina a discapacitats, a la corda fluixa
Les entitats que treballen amb persones discapacitades generen prop de 1.200 llocs de treball a les comarques gironines
Les associacions fan l'impossible per evitar tancar serveis tot i les retallades del govern
Temen que s'hagi iniciat un canvi en el model d'atenció a les persones més vulnerables
L'associació Mifas, una de les entitats més importants a les comarques gironines amb més de tres mil socis, ha perdut en el darrer any una quarantena de llocs de treball que ocupaven discapacitats físics a causa de les retallades de les subvencions. I la Fundació Tresc, que ajuda persones amb trastorn mental i discapacitat intel·lectual a inserir-se laboralment, s'ha vist obligada a presentar un ERO temporal i parcial que afecta els set treballadors per continuar la seva tasca sense haver de retallar en serveis.
Aquestes són algunes de les conseqüències que ha tingut la política de retallades de les subvencions aplicades pel govern espanyol i el català en les entitats que treballen per a les persones amb discapacitats físiques i psíquiques i amb trastorns mentals. Una tisorada que a les comarques gironines posa en perill prop de 1.200 llocs de treball.
Les retallades afecten, d'una banda, el manteniment dels llocs de treball dels centres especials de treball (CET) perquè els pressupostos de la Generalitat destinats a finançar el 50% del salari mínim interprofessional (SMI) i el 75% del SMI dels treballadors més vulnerables (persones amb una discapacitat física reconeguda del 65%, discapacitats intel·lectuals i persones amb malaltia mental) han estan retallats un 56%. I, a més, aquesta setmana els responsables de les entitats han vist com els pitjors pronòstics es complien quan la Generalitat ha anunciat que no pot abonar els diners corresponents als concerts del juliol, la qual cosa s'ha traduït en dificultats o impossibilitat de pagar les nòmines dels treballadors que atenen els usuaris.
Pere Tubert, president de Mifas, es mostra extremadament preocupat per aquesta situació perquè, segons explica, com que es tracta d'una entitat sense ànim de lucre no disposa de cap “coixí” perquè tots els beneficis han de ser, per llei, reinvertits. I les retallades dels darrers anys els han obligat a “menjar-se” tot el crèdit de què disposaven i cap banc no els presta més diners. “La Generalitat no ens paga les ajudes però en canvi bé que estem obligats a pagar els impostos”, es queixa Tubert.
Núria Martínez, de la Fundació Drissa, que proporciona llocs de treball a persones amb trastorns mentals, diu que el problema no són tant les dificultats per fer front als salaris del juliol com la situació d'incertesa que es planteja a mitjà i curt termini i que impedeix de prendre cap decisió. “La sensació que tinc és que tothom navega i que es fa una política de pedaços. No veig cap línia en l'horitzó”, lamenta Martínez. La gerent de Drissa mostra, a més, el seu astorament que, davant d'una situació de crisi econòmica, “hagin de rebre, injustament, els col·lectius més febles de la societat”. “Es tracta de persones molt marginades i si van a l'atur s'hi quedaran”, hi afegeix.
Pepita Perich, gerent de la Fundació Ramon Noguera, tem que tot plegat s'acabi traduint en un canvi en el model d'atenció a les persones amb discapacitat o malaltia mental. “Crec sincerament que si se segueix per aquest camí només sobreviuran les entitats més competitives i es perdrà part de la iniciativa social que aquests projectes porten implícita. “S'està desmantellant el model actual i caminem cap a un de mercantilista”, adverteix la gerent d'aquesta fundació, que dóna feina a persones amb discapacitat intel·lectual.
Montse Cardona, presidenta de la Fundació Tresc, creu que “malauradament la inserció dels discapacitats en l'empresa ordinària mai no ha anat gaire bé perquè sempre han estat considerats ciutadans de segona”. Però, segons la seva opinió, en èpoques de crisi, es considera que mantenir aquests treballadors és un “luxe” i com a tal “s'ha de suprimir”.
Menys ajuts de les obres socials
Si bé els ajuts procedents de les obres socials de les caixes mai no han estat decisius en el finançament de les entitats socials, han representat un bon complement.
Les caixes, però, també han tancat l'aixeta i els ajuts s'han reduït substancialment. A tall d'exemple, Tresc no va rebre l'any passat cap ajut de cap obra social. I aquest any un dels seus projectes es beneficiarà, juntament amb catorze més d'arreu de Catalunya, dels 300.000 euros atorgats per Caixa Penedès.
Rendibles i menys malalts
El cost que suposa per a l'administració un discapacitat actiu laboralment és d'uns 8.000 euros a l'any, mentre que si està inactiu passa a dependre dels serveis socials i el seu cost puja fins als 24.000 euros a l'any, segons càlculs de la Taula d'Incidència de Centres Especials de Treball en l'àmbit de Catalunya. Un estudi dut a terme als EUA posa en relleu que les persones amb malaltia mental que estan ocupades utilitzen menys els serveis de salut públics i estan menys dies d'hospitalitzades.
Possible vulneració de la llei
El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha instat la Generalitat a adoptar, de manera immediata, totes les mesures que tingui a l'abast per protegir la inserció laboral de les persones amb discapacitat i trastorn mental. I és que el síndic considera que la reducció de la partida destinada a la integració laboral del col·lectiu esmentat té efectes substancials sobre el dret al treball d'aquest col·lectiu i podria entrar en conflicte amb el marc legal vigent.
Segons el síndic, la reducció del crèdit pressupostari prevista en el projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat significa una modificació substancial de la llei d'integració social de minusvàlids (Lismi). De manera que si cal adoptar aquesta mesura, s'hauria de fer mitjançant l'instrument normatiu necessari. La Lismi, de l'any 1982, reconeix el dret al treball de les persones amb discapacitat. Aquesta llei, coneguda també amb el nom de llei Trias Fargas, garanteix als minusvàlids un lloc de treball en centres especials de col·locació.