La universitat amb l'aigua al coll
Els rectors afronten una enorme contestació d'estudiants, professors i personal de serveis per les retallades en educació superior
Avisen que una nova tisorada pot causar danys irreparables al sistema
El curs universitari va començar calent. El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ja va advertir, durant la inauguració del curs 2012-2013, que el país havia d'atendre de forma més urgent que les universitats altres serveis com ara la sanitat i l'ensenyament obligatori i va cridar els rectors a redoblar els esforços per buscar finançament privat. Però no ha estat fins ara, quan s'ha d'anar concretant el pressupost del 2013, que el malestar del món universitari ha esclatat.
Els rectors de les universitats públiques han hagut de presentar el pressupost per al 2013 sense saber quina serà l'assignació del govern. I, per si de cas, la majoria els ha fet molt restrictius. No volen que els passi com l'any 2011, que es van trobar, de la nit al dia, amb una retallada global del 15%.
La retallada més traumàtica ha estat la de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC): un 10,4% de reducció respecte del pressupost del 2012, que inclou l'acomiadament de 340 docents (240 professors associats i 90 interins) i que ha deixat el rector, Antoni Giró, en una situació molt delicada. El claustre de la UPC va votar dimarts de forma massiva contra les mesures adoptades per Giró i 120 persones van demanar la convocatòria d'eleccions anticipades. A la Universitat de Barcelona (UB), el rector, Dídac Ramírez, ni tan sols va poder presentar els comptes (amb una retallada prevista de l'1,5%) perquè un grup de manifestants va impedir que es fes el Consell de Govern.
Per mirar d'apaivagar els ànims, el secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, ha anunciat que la retallada a les universitats públiques podria limitar-se a un 2 o un 3%. Això sí, sempre que l'Estat flexibilitzi el límit de dèficit i el deixi en el 2%. En el pitjor dels casos, si s'imposa un sostre de dèficit del 0,7%, la tisorada pot arribar fins al 17%.
La sola possibilitat d'una retallada de tal dimensió posa els pèls de punta als rectors. Durant els darrers mesos no s'han cansat d'avisar, des de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), que estan al límit i que si es traspassen segons quines línies vermelles es poden causar danys irreparables al sistema.
“Les universitats han fet un gran esforç per retallar despeses en qüestions com l'estalvi energètic o la neteja, però han arribat al límit: l'únic que els queda per retallar és el capítol de personal i les despeses de funcionament”, explica Albert Corominas, catedràtic d'Organització d'Empreses i de l'Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials de la UPC, que recorda que el marge de maniobra no és gaire gran: “Hi ha un pla d'estudis aprovat que s'ha de seguir.”
Castellà assegura que les retallades no afectaran aspectes “estructurals” de la universitat i les exhorta a obtenir “ingressos extraordinaris” a través de la venda de patrimoni immobiliari, com els pisos buits que té la UPC a Terrassa i Manresa, i de l'externalització de serveis com les residències d'estudiants. En cap cas, assegura, no es farà fora cap professor amb contracte fix, sinó que es deixaran de renovar contractes de professors associats o, com en el cas de la UPC, d'interins.
Inversió insuficient
Corominas reivindica la feina que fan els interins. “N'hi ha que són a la universitat des de fa 15 anys i ocupen una plaça permanent necessària”, explica el catedràtic, que recorda que “la subvenció pública a l'educació superior a Catalunya està bastant per sota de la d'altres països”. “I tot això, per no parlar dels ajuts als estudiants en temes com beques, transport...”
Arribats a aquest punt de precarietat financera, qualsevol cosa que pugui mitigar les penúries és benvinguda. Entre aquestes, el polèmic augment de les taxes universitàries (de fins a un 66%), que ha servit, parcialment, a les universitats per obtenir una mica de liquiditat. Ara, el govern té moltes esperances posades en els màsters. El curs vinent, l'administració preveu augmentar la recaptació en el capítol de taxes universitàries gràcies als estudiants que acabaran els estudis de grau amb el nou pla de Bolonya. Castellà confia que bona part d'aquests estudiants es matricularan en algun màster, sensiblement més car que un grau.
A les restriccions pressupostàries dels últims anys (d'un 20% en total), cal afegir-hi el dèficit que han anat acumulant les universitats i, alhora, el deute que ha contret el govern amb aquestes. “En època de creixement econòmic, el dèficit de les universitats el cobria l'administració i no passava res, però en època de restriccions sí que passa”, comenta Corominas, que denuncia la “falta de control dels qui tenien la responsabilitat de supervisar” les xifres.
Les tres principals universitats públiques del país, la UB, la UAB i la UPC, tenen un volum de dèficit acumulat notable: 66 milions d'euros, 65,4 i 110,8, respectivament. En el cas de les dues primeres, el dèficit és pràcticament equivalent a la xifra del deute acumulat de la Generalitat. Res a veure amb l'enorme dèficit que arrossega la UPC i que el govern ja ha autoritzat que no quedi eixugat el 2013 com estava previst.
A la Universitat de Girona (UdG), les coses es veuen amb menys dramatisme, segons informa Jordi Ferrer. “El 2012 va ser, de llarg, el pitjor any. Ara, tot i que la situació no és per tirar coets, les retallades no haurien de ser significatives”, diu la vicerectora d'estudiants, Rosa Maria Terradellas. La UdG és, juntament amb la URV, l'única que no té dèficit. A Girona, apliquen un pla d'austeritat “brutal”, assegura Terradellas.
Davant l'ofec econòmic, el govern pressiona les universitats perquè s'afanyin a buscar finançament privat, però els rectors addueixen que, amb la crisi, moltes empreses han tancat l'aixeta i exigeixen a l'administració un sistema de finançament estable.
LA XIFRA
LA XIFRA
Associats i falsos associats
Les alarmes s'han disparat en el sistema universitari a mesura que les retallades han anat afectant un nombre considerable de professors, la major part associats. El secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, sosté que la no-renovació de contracte d'aquest tipus de docents és la menys traumàtica de totes perquè, en teoria, es tracta de persones que fan de professors a temps parcial, com un complement a la seva ocupació principal i, per tant, no passen a engruixir la llista de l'atur.
La realitat, però, no coincideix exactament amb aquest supòsit. Dins de les universitats hi ha moltes persones que responen a la condició dels denominats “falsos associats”. Es tracta de professors que van accedir a l'educació superior tenint, efectivament, una altra feina, i que aportaven la seva experiència professional al món de la universitat. Molts, però, han deixat la seva feina original o l'han perduda i ara es troben sense el seu lloc de treball.
És el cas –explica Albert Corominas, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)– de molts professors d'Arquitectura d'aquesta universitat, que han de tornar a un sector molt tocat per la crisi.
