Aran, un any per refer-se
Fa un any de la inundació de la vall, s'hi han gastat 40 milions d'euros en reparació i encara hi ha obres pendents
El síndic alerta que el Garona continua sent perillós i acusa l'Estat d'escatimar recursos
“L'Estat no ens ha ajudat, només ha arreglat allò que era seu”
La matinada del 18 de juny del 2013 el riu Garona bramava amb una força diabòlica. Un aiguat violent de més de 100 litres per metre quadrat, unit a les altes temperatures dels dies anteriors, que havien precipitat un ràpid desgel després d'un hivern i d'una primavera de neu abundant, anunciaven un desastre. I no es van equivocar.
El record d'aquell dia de tensió encara és ben viu a l'Aran un any després. La setmana passada va ploure amb força el matí de dijous i el Garona va tornar a bramar baixant litres i litres d'aigua a gran velocitat. “Tothom es va posar molt tens i nerviós, en un altre temps no n'haguéssim fet gaire cas però el record del que va passar està ben viu”, explica l'alcalde de Vielha, Àlex Moga. I és que la situació va ser crítica. El desbordament del Garona va inundar la vall i la va deixar incomunicada en tres parts, les principals carreteres van quedar malmeses, es van trencar serveis i infraestructures bàsics com l'aigua i la llum i i algunes cases. Els càmpings no havien començat encara la temporada d'estiu però alguns d'ells, els més pròxims al riu, van viure situacions de perill. El Garona va arrossegar grava i material forestal i es van necessitar setmanes per fer-lo tornar a la seva llera. L'única bona notícia va ser que no es van produir danys personals, tot i que a l'altre costat de la frontera, al departament d'Haute Garone, on el desbordament del riu va provocar tres morts.
Tornar a la normalitat no ha estat fàcil. De fet, un any després encara s'estan fent obres de rehabilitació de carrers i equipaments afectats. Els danys privats coberts pel consorci d'assegurances han estat d'uns 20 milions d'euros. Les administracions, al seu torn, hi han hagut de posar uns 40 milions d'euros en reparacions d'emergència de les infraestructures.
La part més important de la inversió en reconstrucció se l'ha emportat la carretera N-230, que vertebra la vall i connecta amb l'Estat francès. El Ministeri de Foment, que n'és el propietari, hi ha invertit 24 milions d'euros per tal de posar-la de nou en circulació i reparar els danys provocats pels aiguats. Un altra reparació important han estat els 5 milions de la Generalitat per a l'altre eix viari de la vall, la C-28, que vertebra la part alta de la vall i la connecta amb el Pallars pel port de la Bonaigua.
La tercera gran reparació en infraestructures se l'han emportat el Garona i el sanejament. L'Estat, a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, ha destinat 4,3 milions d'euros a la llera del Garona, mentre que la Generalitat, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua, ha posat 4 milions més per refer les depuradores i col·lectors que l'aiguat va destrossar. A nivell privat, Endesa ha cedit al Conselh d'Aran 400.000 euros per a reparacions, i 300.000 la Fundació La Caixa.
“Encara hi ha perill”
És precisament l'obra realitzada al riu Garona el que aixeca més polèmica. El síndic d'Aran, Carlos Barrera, màxima autoritat de l'autogovern aranès, ha criticat que “només s'ha fet reparació d'urgència al riu”, i que aquest encara presenta en alguns trams més de dos metres de grava arrossegada per l'aiguat d'ara fa un any, fent molt fàcil el seu desbordament. Barrera reclama a la CHE que continuï les inversions al riu, que la confederació ja dóna per enllestides, en obres que significarien uns 4 milions més d'inversió, i li reclama que exigeixi a Endesa una indemnització pels danys si es confirma un informe de la CHE que acusa la hidroelèctrica d'haver fallat en la gestió de la inundació per no obrir les comportes de la central d'Arties.
El ministre Jorge Fernández Díaz també és objecte de les crítiques arneses. Es va comprometre davant les autoritats locals en una visita sobre el terreny afectat a signar un decret llei d'ajuts especials per inundacions a l'Aran, cosa que hagués facilitat les inversions i que els privats afectats haguessin cobrat els danys malgrat no estar assegurats. El decret, però, no es va arribar a firmar mai. “El govern de l'Estat no ens ha ajudat, s'ha limitat a arreglar allò que és de la seva titularitat, la carretera general i el riu, i tot i així només amb reparacions d'urgència”, conclou Barrera.
El pressupost dels municipis aranesos, ofegat
L'aigua ja no inunda les carreteres i els pobles aranesos però sí que ha deixat ben ofegades les finances de les administracions locals de la vall. L'Ajuntament de Vielha encara està enllestint reparacions un any després dels aiguats, i ha hagut de renunciar a fer altres obres i projectes que tenia programats per tal d'atendre la reconstrucció. “D'aquí a dos o tres mesos haurem acabat”, assenyala l'alcalde, Àlex Moga, “i haurem superat per fi un any catastròfic en què la inundació ens ho ha trastocat tot”. El consistori de Vielha ha hagut de fer front a una despesa extraordinària de 700.000 euros en les diverses reparacions de les quals s'ha hagut de fer càrrec. Això és el 15% total del seu pressupost, cosa que ha provocat que haguessin d'ajornar bona part de les inversions previstes per a aquest any. En un context de crisi en què les administracions superiors també tenen problemes econòmics i les entitats financers no donen crèdit als municipis com ho feien abans, tota la despesa extraordinària s'ha hagut de realitzar amb fons propis. No és l'únic. I n'hi ha que ho passen pitjor. L'alcalde pedani d'Arties, David Torres, ha explicat a l'agència ACN que només les obres d'un carrer malmès han suposat una inversió superior a la de tot el pressupost de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), d'uns 200.000 euros. L'alcalde de Les, Emilio Medan, ha dit que també estan destinant recursos propis per recuperar els serveis i això comporta lentitud a l'hora d'executar les obres.
Els alcaldes aranesos han demanat a la viceprsidenta Joana Ortega un ajut especial per fer front als prop de 3 milions d'euros que entre tots han hagut de posar-hi. El Conselh d'Aran ha rebut la part de la taxa turística de la Generalitat de 2013 i 2014 per a obres de rehabilitació.