Concertar la consulta
El govern convoca demà els partits catalans i una trentena d'entitats per engegar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir
Aquest òrgan ha de promoure la participació de la societat civil en el procés
El PSC no hi serà però evita despenjar-se de la petició del referèndum buscant un paper en la comissió que s'obrirà al Parlament
El PP consideraque hi
ha un “trencament” entre els ciutadans i els partits favorables a la consulta
Concertar el procés sobiranista, desmuntar la tesi estesa al PP i al PSOE segons la qual a Catalunya tot es mou per tacticisme polític, sense que hi hagi una base social que ho sustenti. El govern convoca demà al Parlament la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir amb aquest propòsit: implicar la societat civil en la futura convocatòria de la consulta. Mentre les enquestes, començant pel Centre d'Estudis d'Opinió, confirmen el desplaçament cap a l'independentisme de la centralitat política, CiU i ERC posen en marxa l'ens polític que han volgut dotar de més pes en la llista de compromisos del pacte de governabilitat. El pacte nacional començarà a caminar aglutinant els nacionalistes i els republicans, ICV-EUiA, la CUP i més d'una trentena d'entitats, però amb una absència esperada i notable: la del PSC. Tot i les presses dels republicans, l'executiu va ajornar inicialment la constitució del pacte per evitar que els de Pere Navarro es despengessin de l'acord. La direcció socialista, però, ja va aclarir definitivament que no assistirà a la primera reunió.
El salvavides de la comissió
Navarro pretén surar amb el salvavides de la comissió parlamentària en la marea sobiranista que ratifiquen els sondejos. Aquest altre òrgan, que es formarà a petició d'ICV-EUiA, s'espera que es constitueixi al juliol, però la federació i els republicans rebutgen sotmetre-hi de manera decisiva les accions a emprendre en el procés; consideren que el lideratge de la convocatòria correspon al govern i al partit que li garanteix la governabilitat. En aquesta comissió el PSC sí que hi serà, encara que pel sector catalanista és insuficient. Amb la desinhibició aparellada al fet de ser fora de la direcció, l'exconseller Joaquim Nadal va lamentar “amb un punt de decepció” la decisió de la cúpula de no participar-hi.
El despenjament parcial del PSC del procés de la consulta no només permet a Navarro nedar i guardar la roba, sinó que afavoreix que el govern no el doni per perdut. Entretant, però, el primer secretari dels socialistes catalans no estalvia les crítiques al pacte. Davant de la paradoxa que hi assistiran entitats transversals com Comissions Obreres i UGT, la Cecot, cases regionals i la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, i no un partit amb tradició de govern com el PSC, Navarro al·lega que algunes de les convidades hi assistiran “a contracor”, només per evitar “ser assenyalades com uns antipatriotes”. Foment del Treball, tot i que havia acceptat inicialment assistir-hi, va declinar finalment engreixar el pacte nacional perquè es tracta d'un òrgan amb un marcat caràcter polític. La principal raó que esgrimeix el PSC per no ser-hi, precisament, és la falta de “neutralitat” que veu en el govern, que considera partidari de l'opció de la independència en la futura consulta i hi treballa a consciència amb la construcció d'estructures d'estat.
Relligat amb la base
El document que regula les bases de l'acord pactat per CiU i ERC, i que la resta de partits no han esmenat, estableix que el pacte nacional ha de“recollir les propostes que emanen de la societat civil i dels seus agents i institucions” per “enriquir” el procés. L'ens, per tant, pretén relligar l'acció institucional i política sobre la consulta amb la base, tenint en compte que la manifestació revolucionària de l'Onze de Setembre va accelerar el full de ruta d'Artur Mas i va ser el veritable revulsiu de la política catalana. CiU i ERC no han volgut aïllar ara el procés polític, sinó tot el contrari. Pretenen visualitzar la base social amb què compta la demanda de la consulta i permetre, alhora, que la societat civil contribueixi a traçar “una orientació general del procés”, en un difícil intent d'equilibri per garantir la sempre complicada participació.
Tot i els intents de l'executiu per vertebrar una sòlida unitat entorn del referèndum, el PP hi denuncia un “trencament”. “El fraccionament, el trencament de l'opinió dels ciutadans és cada cop més visible”, va defensar ahir el portaveu dels populars al Parlament, Enric Millo, a RAC1. Pels d'Alícia Sánchez-Camacho, els partits catalans divergeixen cada vegada més i la societat civil es “divideix” per culpa del dret a decidir.
Primera decisió
Una de les primeres decisions que ERC pretenia que prengués el pacte nacional és la concreció de la petició al govern espanyol per fer un referèndum, una formalitat que segons el pacte de governabilitat s'havia de fer abans de finals de juny. S'acosta la data límit mentre els d'Artur Mas i Oriol Junqueras continuen negociant la solemnització d'aquest compromís –segons CiU, Mas ja li ho va demanar a Mariano Rajoy–. Per això és difícil que demà se'n tanquin els detalls. Els republicans, no obstant això, intenten que almenys en surti la garantia de la petició, que en cap cas es tramitarà al Congrés perquè s'escenifiqui un cop de porta com havien demanat des d'ICV.