Mor José Manuel Lara Bosch, president i editor del grup Planeta
L'empresari també era el propietari del diari ‘La Razón' i president d'Atresmedia, que engloba les cadenes Antena 3 i la Sexta
Tenia 68 anys i feia temps que patia un càncer de pàncreas
L'empresari i editor del Grup Planeta José Manuel Lara ha mort aquest dissabte a Barcelona als 68 anys, segons ha informat el grup en comunicat . La salut de l'empresari s'havia deteriorat en les últimes hores com a conseqüència d'un càncer de pàncrees que li van detectar el 2011 i “contra la qual ha estat lluitant en els últims tres anys”, segons explica el mateix comunicat. Lara també era propietari del diari La Razón i president d'Atresmedia, que engloba les cadenes Antena 3 i la Sexta.
La capella ardent s'instal·larà al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona a partir de les 13 hores de demà diumenge, 1 de febrer. La cerimònia religiosa tindrà lloc el dilluns 2 de febrer al Santuari de Santa Gema, al número 9 del carrer Capità Arenas, a les 11:30 hores.
José Manuel Lara Bosch va fer créixer encara més el Grup Planeta, que havia creat el seu pare en 1949, ampliant en el sector editorial i de la comunicació fins convertir-lo en un grup multimèdia per adaptar-se als temps, però conservant el més cèlebre que va heretar del fundador: el premi anual de novel·la en espanyol.
Casat i pare de quatre fills, havia nascut a Barcelona el 8 de març de 1946, tres anys abans que el seu pare creés l'editorial, i es va formar al Liceu Francès i a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona.
Va iniciar la seva carrera professional el 1963 amb una estada a la Librairie Larousse de París, i va anar creixent en responsabilitats dins del grup, tant a Espanya com a Llatinoamèrica, fins a arribar a la seva presidència el 2003, quan va morir el seu pare, José Manuel Lara Hernández.
Va fer arribar l'imperi a 25 països amb un centenar de segells editorials, venda directa d'enciclopèdies, comercialització de fascicles col·leccionables, distribució cinematogràfica i de continguts audiovisuals, formació per a professionals i venda a distància.
A finals dels 90 va apostar per les inversions en mitjans de comunicació: des de 2003 presidia el Grup Antena 3 –que inclou vuit canals de televisió i dues emissores de Ràdio– com a principal accionista; a més, Planeta es va convertir en accionista de referència del diari La Razón i va invertir durant anys en el català Avui.
A més, va vincular el Grup a segells editorials històrics catalans com l'editorial Seix Barral, Edicions 62 i Columna, i concedeix anualment el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull.
Contrari al procés sobiranista
Lara Bosch es va mostrar en diverses ocasions contrari al procés sobiranista, fins al punt d'advertir que si que Catalunya aconseguia la independència, la seu de Planeta marxaria de Barcelona. Posteriòment, va rebaixar el to i es va limitar a defensar públicament amb força la continuïtat de Catalunya dins de l'Estat espanyol. Va reclamar diàleg al president de la Generalitat, però ho va exigir també al president Mariano Rajoy, amb frases contundents com “Haurien de debatre tots junts en un frenopàtic per posar-se d'acord”.
IEF i Cercle d'Economia
Era també vicepresident del Banc Sabadell, membre del consell d'administració d'Àrees i de la junta directiva del Cercle d'Economia, patró de les fundacions Carolina i Príncep de Girona, i president del patronat de la Fundació Aula.
Entre els càrrecs que havia ocupat destaquen les presidències de l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF), Cercle d'Economia i Unió de televisions comercials associades (Uteca), i va ser conseller de la Fira de Barcelona,, Mercapital, Baró de Llei, Midesa, Telecinco, Banca Catalana, Logista i Zed.
A més, va continuar amb la Fundació José Manuel Lara, que el seu pare va crear el 1992 a la seva terra, Sevilla, per fomentar la cultura a Andalusia i tot Espanya. L'entitat impulsa projectes editorials, d'investigació cultural i premis literaris per estimular la lectura i la creació literària.
Reconeixements
Les distincions que va rebre inclouen la Creu de Sant Jordi que li va concedir la Generalitat de Catalunya el 2007 i la Medalla al Mèrit en les Belles Arts, que va rebre el 2009 de mans del rei Joan Carles.
Aquest mateix any, la Comunitat de Madrid li va atorgar la Medalla Internacional de les Arts i va ser nomenat doctor Honoris Causa per la Universitat Antonio Nebrija; i el 2012 va rebre l'Ordre del Mèrit de la Guàrdia Civil amb distintiu de plata.
