Taxa turística

A l'edició del dia 30 de desembre es llegeix l'amenaça de vaga dels hotelers de la Costa Brava, i la possibilitat d'afegir-s'hi d'altres col·lectius del mateix negoci, a causa de la instauració de la taxa turística.

Mai són de bon empassar, els increments de taxes, i encara menys els decrements de beneficis, però es fa difícil d'entendre que no puguin assumir el cost com hem fet altres.

A mi, que treballo en un hospital, se m'ha aplicat la disminució d'un 5% de la nòmina, i la pèrdua total dels objectius i d'altres millores socials.

A la meva consulta els preus són els mateixos ara que fa 5 anys. I no cal que comenti que ni el cost de l'accés al lloc de treball (benzina, autopistes, amortització de vehicle…), el lloguer del local de visita i les taxes municipals no ho han tingut pas en compte.

Sembla que els empresaris hotelers no visquin en la mateixa societat dels que hem hagut de suportar i fer els esforços per al manteniment de la situació. Si ells ja n'han fet un munt, de nosaltres ni en parlem.

Un segon punt d'argumentació que fa més difícil d'entendre l'amenaça de tancament patronal és el fet que la taxa esmentada fa molts i molts anys que s'aplica en diverses ciutats. Acabo d'arribar de Venècia, on la taxa ha estat de 2,5 euros per persona i pernoctació.

Tant de bo no hi hagués la necessitat d'aplicar cap sobrecàrrec, però em ve al cap aquella dita segons la qual “o ens escalfem tots o fotem cop de peu a l'estufa”. I n'hi ha que fa anys que anem amb el braser.