Quan, fa un any, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va anunciar les retallades, va parlar que les grans infraestructures culturals serien les que més rebrien. Així ha estat. I no només de part de la Generalitat. El total de pèrdua d'ajuts institucionals ha estat per al Liceu d'un 30%, que sumat a un 30% més de disminució del mecenatge provoquen un dèficit de 3,7 milions d'euros. Per eixugar-lo es vol tirar endavant un ERO temporal i es retallaran espectacles de l'actual temporada. Resultat: el Liceu podria tancar dos mesos. Lamentable conseqüència per a la cultura i per a la projecció interna i exterior de Barcelona i Catalunya. Hem d'afegir a aquesta onada retalladora la disminució de les subvencions al Teatre Lliure. Pel 2012 la Generalitat hi rebaixa un 15%; l'Ajuntament, un 1,5%; el ministeri preveu un 12% i la Diputació de Barcelona, un 13%. El TNC n'ha perdut un 10% (en els últims 4 anys la Generalitat hi ha aportat 3,6 milions menys). No s'entenen els esforços –necessaris– que van suposar la reconstrucció del Liceu i la inversió feta en grans infraestructures si ara s'ha de tancar portes i acomiadar personal. Reduint funcions als teatres, programant menys produccions i activitats, es poden ajustar els pressupostos, però també es produeix un efecte contrari. S'encareix el producte perquè la inversió d'aquestes infraestructures està pensada per a una optimització més gran. El que caldria és una gestió diferent que amortitzés la despesa. Si hem arribat al punt que s'ha de tancar o allargar artificialment una programació, és que ens hem excedit en les nostres necessitats. Si no és així, cal fer-les funcionar a ple rendiment. Menys funcions, produccions i activitats no és solució, ni econòmica, ni cultural.
Opinió
Teatres amb butaques buides
Notícies de ...
Publicat a
- El Punt Avui. Edició Nacional 06-02-2012 Pàgina 2
































Comentaris
Les retallades culturals no són cap solució. Si feu que les entrades (i els abonaments) del Liceu augmentin, molta gent que hi va des de fa molts anys, i que no són precisament milionaris, no hi aniran. Esteu apostant per un model estil Covent Garden (o l´òpera de Sidney), on només la gent amb pasta (i els turistes) van a l´òpera. Una llàstima i una política cultural lamentable, pròpia d´un partir que pensa que la cultura és un luxe. Al marge de tot, les indústries culturals donen molta feina, molta.
partit, volia dir partit.
És que de subvenció no n'haurien de rebre cap. Cap ni una. Si les sales d'espectacles es diguin Liceo, TNC, o el nom que vulguin, haurien de subsistir amb la venda de les entrades. Si, amb la venda de les entrades o plegar. Perquè plegui el Liceo, no passarà res. Absolutament res. Alguns treballadors més a l'atur i res més. Quan arribin temps millors, s'en pot tornar a parlar. Això de les subvencions, no hauria d'haver d'existit mai. Per ningú.
LA solució és ben fàcil: els que venen han d'oferir els seus productes en funció de la demanda. Si no hi ha demanda, no hi ha producte. Es subvencionen les mongetes? Oi que no?
Miquel i Mateu, posats a retallar subvencions m´estimo més que les treguin a l´escola concertada, a moltes empreses públiques no serveixen per a res, o que deixin de pagar el doblatge al català al cinema. Però, clar tot això és intocable (l´escola concertada per la puta església catòlica, les empreses públiques perquè donen feina als amiguets, i el doblatge per raons patriòtiques que se m´escapen). Si els grans teatres tinguessin preu de mercat, es dispararien els preus i molts no hi podrien anar. Però vosaltres aneu parlant de mongetes. No sólo de pan vive el hombre (alguns sí, quina llàstima). Un país sense ànima.
Que vols veure totes les pelicules en castellà? encara que si fosin en anglés podria passar au home que set veu el llautó.
Veig el cinema en llengua original. La llengua dels subtítols me la sua. A mi no em molesta el castellà, si el teu comentari va en aquest sentit. Trobo ridícul és que es doblin les pel.lícules al català, pagat de la butxaca del contribuent. El doblatge al castellà el paguen les majors. No cal se´m vegi el llautó. Jo sóc molt clar en aquest sentit. No me n´amago. A Catalunya sobren esències i falta competitivat.
Les retallades culturals no són solució. Vejam: els polítics, obviament, no ho poden dir, però la situació financera de Catalunya és el mes proper a una fallida que he vist en ma vida. O sigui que el Govern té de retallar tot, absolutament tot. Fins i tot, Cultura. Bé. Aporteu vosaltres, que tant llestos sou, la solució. Immediata, és clar. La independència ara no val: ni pot ser immediata ni serem fabulosament rics demà a la tarda. Sense somiar truites, expliqueu a en Mas què ha de fer per mantenir tot el que teníem. Comenceu, potser, per recuperar la indústria perduda darrere del totxo importat a Catalunya per els pelotasos espanyols.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.