Teatres amb butaques buides

Quan, fa un any, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va anunciar les retallades, va parlar que les grans infraestructures culturals serien les que més rebrien. Així ha estat. I no només de part de la Generalitat. El total de pèrdua d'ajuts institucionals ha estat per al Liceu d'un 30%, que sumat a un 30% més de disminució del mecenatge provoquen un dèficit de 3,7 milions d'euros. Per eixugar-lo es vol tirar endavant un ERO temporal i es retallaran espectacles de l'actual temporada. Resultat: el Liceu podria tancar dos mesos. Lamentable conseqüència per a la cultura i per a la projecció interna i exterior de Barcelona i Catalunya. Hem d'afegir a aquesta onada retalladora la disminució de les subvencions al Teatre Lliure. Pel 2012 la Generalitat hi rebaixa un 15%; l'Ajuntament, un 1,5%; el ministeri preveu un 12% i la Diputació de Barcelona, un 13%. El TNC n'ha perdut un 10% (en els últims 4 anys la Generalitat hi ha aportat 3,6 milions menys). No s'entenen els esforços –necessaris– que van suposar la reconstrucció del Liceu i la inversió feta en grans infraestructures si ara s'ha de tancar portes i acomiadar personal. Reduint funcions als teatres, programant menys produccions i activitats, es poden ajustar els pressupostos, però també es produeix un efecte contrari. S'encareix el producte perquè la inversió d'aquestes infraestructures està pensada per a una optimització més gran. El que caldria és una gestió diferent que amortitzés la despesa. Si hem arribat al punt que s'ha de tancar o allargar artificialment una programació, és que ens hem excedit en les nostres necessitats. Si no és així, cal fer-les funcionar a ple rendiment. Menys funcions, produccions i activitats no és solució, ni econòmica, ni cultural.