Editorial

Un manifest per guanyar legitimitat

El manifest pel dret a decidir que ha confeccionat per encàrrec del govern l'expresident del Parlament Joan Rigol és un document destinat a eixamplar el consens entre els actors socials i polítics per tal que la reclamació de la consulta d'autodeterminació del poble català tingui una base ciutadana àmplia, sòlida i transversal. Una feina de tendir ponts d'arribada cap a un consens en una reclamació bàsica que no pot incomodar cap demòcrata com és el dret a votar sobre el futur del país. El text és prou inclusiu i prou obert perquè hi conflueixin tant els partidaris d'una Catalunya independent com els que volen que aquesta nació continuï formant part d'Espanya. Un document, el de Rigol, que se suma a l'estratègia política a diverses bandes que també haurà d'implicar la negociació al Parlament, al Congrés dels Diputats i el diàleg directe amb l'Estat espanyol amb l'objectiu de desbloquejar el mandat inequívoc del poble català, que és votar.

La bona voluntat i la feina que es faci tant per eixamplar complicitats com per explorar vies per a la consulta dins dels marcs legals són necessàries per legitimar el procés. Però ningú hauria d'oblidar que tenen un recorregut curt. Perquè tard o d'hora toparan amb la inflexibilitat d'un Estat espanyol que no pensa transigir per tal que els catalans votin sobre el seu futur. A Madrid hi ha un consens molt més ampli que a Catalunya sobre com ha de ser un Estat, i en aquest consens no hi cap una Catalunya amb veu pròpia. El manifest pel dret a decidir és un altre argumentari per carregar-se de legitimitat, però no per avançar cap a la consulta, perquè la legalitat espanyola és un carreró sense sortida.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.