El càncer del cotxe

A les comarques gironines només un 20% dels desplaçaments es fan amb transport públic; a més, d'aquest 20% la majoria són moviments urbans dintre de la capital. En la mobilitat interurbana de la demarcació de Girona tan sols un 8% dels residents fan servir algun transport col·lectiu. Amb tot això es pot arribar a la conclusió que la injusta i insostenible dictadura del cotxe privat és omnipotent i omnipresent en aquest territori, amb anterioritat molt panxacontent per allò del “Girona rai”, però que ara resta fortament tocat per la crisi estructural i on l'atur ja s'enfila al 17 %. Les causes d'aquest model tan malgirbat i tan poc competitiu, que bandeja tanta gent (cal recordar que més del 50% de la població de les nostres contrades no disposa de carnet de conduir i que una gran part no té mitjans econòmics per comprar, i encara menys mantenir, un cotxe) són les dinàmiques negatives del passat, en què el cotxe representava el mitjà per excel·lència per presumir, per faronejar d'un estatus econòmic elevat (encara que es fos morós), la qual cosa ha provocat l'articulació d'aquest catastròfic model de mobilitat social. I tot això no passa per casualitat. La ideologia a favor del cotxe privat és present en tots els ordres de la vida, les 24 hores dels 365 dies de l'any: la publicitat als mitjans és abassegadora i immoral. El cotxe privat representa l'èxit esclatant, social, econòmic i sexual; després, a l'hora de la veritat tot és mentida. D'altra banda, la sacralització del vehicle privat i la carretera provoca un efecte molt pervers: el bandejament del tren, sobretot del tren convencional, perquè el TGV també està fet una mica per fer el petulant, a banda de representar un model faraònic que no es pot mantenir. Els nostres dirigents sembla que no han entès que ara i, molt més en el futur, fa falta un tren convencional lleuger revitalitzat i una estació cèntrica a Figueres, per tal que els altempordanesos puguin continuar desenvolupant les seves necessitats vitals. És hora de superar un passat que no tornarà; cal treure's del cap el càncer del cotxe i creure més en el tren convencional i, en general, en el transport públic. Ha arribat el moment, a la demarcació de Girona i sobretot a l'Alt Empordà, de tenir seny i deixar-se de somnis insostenibles. A més, cal vigilar que no provoquem més exclusió social al territori.