Kim Schmitz, àlies Kim Dotcom o Dr. Evil, era capturat a la seva mansió de Nova Zelanda el 19 de gener i portat als tribunals per ser extradit als Estats Units, denunciat per les majors del cine i de la música com a màxim responsable de la pirateria de Megaupload, el portal més gran de descàrregues gratuïtes. Un portal amb seu a Virgínia, que era immediatament clausurat per l'FBI. Aquest fet, notícia de portada arreu del món i objecte d'agut debat a les xarxes socials, és la punta d'un iceberg que amenaça la línia de flotació de molts Titanics.

En efecte, aquesta guerra entre titans té el front principal al centre de l'antic imperi, els Estats Units d'Amèrica. Però els fronts es multipliquen arreu, de la Xina a Rússia, d'Europa a l'Índia. A l'Estat espanyol, el debat entorn de l'anomenada llei Sinde només és un breu reflex local del conflicte. I les escaramusses del grup ciberanarquista Anonymous atacant els feus de Sony, Vivendi o Universal, del govern de Polònia o del Departament de Justícia dels EUA, no són més que escaramusses. Els autèntics titans estan enfrontats o concentrats als voltants del Capitoli de Washington. Es tracta d'una guerra de nova planta, desconeguda fins ara en els annals dels grans conflictes d'interessos. No hi ha exèrcits, no hi ha armes més o menys letals, no hi ha camps de batalla delimitats. Hi ha, això sí, immensos territoris per explorar i colonitzar en la nova galàxia del ciberespai i sobretot filons aurífics en les mines del cibercomerç. La batalla central s'està lliurant a la capital dels EUA entre faccions de reguladors i de grups de pressió. El nus del litigi es resumeix en dues sigles: SOPA i PIPA.

El projecte de llei SOPA (Stop Online Piracy Act) pretén ampliar perillosament les capacitats d'intervenció de l'administració contra el tràfic il·legal a internet dels productes i serveis protegits pels drets d'autor o per la propietat intel·lectual, així com la venda de productes d'imitació (counterfeit goods). El projecte PIPA (Protect IP Act) serviria per bloquejar el comerç electrònic de productes d'imitació vehiculat a través de webs amb seu a l'estranger. Un intent de mediació estaria en el nou projecte OPEN (Online Protection and Enforcement of Digital Trade).

Aquest ‘paquet' de regulació del comerç a la xarxa ha suscitat una profunda divisió de les forces vives de la política, del pensament, de les arts i sobretot de les grans corporacions interessades en l'e-commerce. Els partidaris defensen la urgència d'una llei antipirateria a la xarxa per evitar de perdre centenars de milions en el negoci dels continguts. Tenen el suport de les grans indústries de Hollywood, de la música, de la televisió i del sindicats. Els opositors al·leguen que la nova llei atempta contra l'essència d'internet, una xarxa sense fronteres ni censures. No són quatre arreplegats: són firmes multimilionàries d'internet (Google, Youtube, Yahoo, Wikipedia...), diaris com The New York Times i organitzacions com Periodistes sense Fronteres o Human Rights Watch.

Som a les portes d'una profunda mutació d'internet? Pel que fa, si més no, a les condicions d'explotació del negoci dels continguts en xarxa, segur que sí. Un problema irresolt deriva del fet que aquest nou mapa en construcció a escala mundial se superposa a un altre, el dels estats nació, amb fronteres i legislacions particulars, que no faciliten la fase intensiva de globalització del capitalisme cibercomercial. Al savi Agustí d'Hipona devem la coneguda anècdota sobre la conversa entre Alexandre Magne i el pirata de la Mediterrània. A la pregunta d'Alexandre sobre per què el pirata es dedicava al pillatge, li respongué: “A mi m'anomenen pirata perquè ho faig amb una galera, i a tu, perquè ho fas amb tota la flota, emperador.” Si alguna cosa queda clara en aquesta batalla de titans és que ningú vol ser pirata, i tots, emperadors.

CATALINA ACELAS