La cort de François II

Des del Partit Socialista francès esperen que la presidència de François Hollande sigui una mena de Camelot, amb un rei Artús portant la corona i una Taula Rodona a l'entorn de la qual s'asseguin els cavallers de l'esquerra plural per discutir una síntesi dels programes de tots els moviments que li han donat suport durant la campanya. Ningú s'ha atrevit a aventurar que Martine Aubry pogués arribar a exercir de reina Ginebra, ni Jean-Luc Mélenchon, de Lancelot, però es rumoreja que els ecologistes (amb tan sols un 2,3% dels vots en la primera volta) haurien demanat quatre ministeris. Per la seva banda, l'equip de campanya del candidat, en canvi, espera que Hollande sigui un President Bartlet, com el de la sèrie nord-americana The West Wing: un referent moral i d'autoritat, que deixa el dia a dia en mans d'un cap de gabinet-primer ministre i un equip jove i eminentment tècnic. Manuel Valls seria un dels pilars d'aquest govern –ministre de l'Interior, molt probablement–, com Pierre Moscovici –possible ministre d'Afers Estrangers o d'Economia– que anomena “CJ” una de les seves col·laboradores en referència a The West Wing. Valls i Moscovici somniaven des de fa anys en un candidat per als socialistes francesos que estigués a l'altura d'un Obama, un Clinton o un Tony Blair. I creien que Dominique Strauss-Kahn compliria aquest rol el 2007. Finalment va ser la fotografia de François Hollande la que van reproduir en pòsters, cartells, videoclips... La modernitat de l'estil de campanya va ser un element important en la victòria d'Hollande a la França urbana i jove, i en els cercles culturals de París.

Però per A desesperació dels “joves moderns” i dels “pluralistes d'esquerres”, Hollande és, sobretot, un home fet a l'antiga i més proper a les arrels ideològiques socialistes que a l'aparell del seu partit. Existeix l'hollandisme?, es preguntava ahir Le Monde. Els experts consultats pel diari deien que la poció Hollande conté un toc de Lionel Jospin, un polsim de Jacques Delors i un pensament de Pierre Mendès-France: “Hollande és la síntesi, el pacte, el socialisme de la raó.” Traduït de la retòrica gauche francesa al català planer: Hollande és un pragmàtic. És un mitterrandista de cap a peus. Va ser Mitterrand que quan li van preguntar “què és el socialisme?” va respondre: “allò que fem els socialistes”. Com Mitterrand, s'espera que nomeni un fidel i respectat socialista de llarga trajectòria al capdavant del nou govern. Jean-Marc Ayrault serà el Pierre Mauroy d'Hollande. Com Mitterrand, no s'espera que Hollande cedeixi a ningú ni a cap facció del seu partit el control de cap àrea del govern. Encara que públicament evitarà la sobreexposició que tant ha criticat a Nicolas Sarkozy. Com Mitterrand, anirà creant la distància necessària amb la resta de la classe política per potenciar el perfil presidencial que tant agrada al país de Lluís XIV, Napoleó i De Gaulle. Coneix bé com funcionen les bambolines del poder: des dels anys d'estudi a l'ENA (bressol de la classe política francesa) fins als moviments darrere del poder de Mitterrand i Jospin. Ha viscut derrotes electorals, i frustracions personals en el seu propi camí cap al poder. Moltes vegades desestimat de càrrecs ministerials en benefici de la seva dona d'aleshores, Ségolène Royal. Moltes vegades subestimat pels seus companys de partit, pels seus rivals a les urnes i, fins i tot, pels que a partir d'ara són els seus col·legues del Consell Europeu. Qui vulgui endevinar els propers passos del president electe de França, que busqui a l'hemeroteca què va fer, què va dir i cap on va caminar François I. Hollande ho va dir a la Bastilla la nit de les eleccions: “Mitterrand ja té successor.”