Avui

Programa per avui. Al matí, a l'acte institucional del parc de la Ciutadella. Està pensat per ser seguit per la televisió, perquè en viu no és possible abastar res i hi fa una calor que empesta, però no me l'he perdut mai. A més, els de RAC1 m'han demanat de donar-los un cop de mà en la retransmissió i jo per a RAC1 no tinc mai un no. En acabat, un dinar a casa que sigui una mica de festa, i a la tarda de nou a Barcelona, ara per assistir a la manifestació. Des de la concentració de Sant Boi de 1976 i la memorable de Barcelona de 1977 he faltat a alguna perquè hi ha hagut anys que han estat una olla i un espectacle tristíssim, però en canvi se m'ha vist a totes les que, s'hagin celebrat el dia que s'hagin celebrat, han tingut dent i queixalada.

Hi ha impacients que diuen que la del 10 de juliol de fa dos anys, la de protesta contra la sentència de l'Estatut que va excloure Catalunya de la Constitució, no va servir de gaire. Totes les grans manifestacions han estat útils. La de Sant Boi va portar la del passeig de Gràcia l'any següent, que va contribuir al retorn de Tarradellas i a la redacció de l'Estatut, coses que el govern de Madrid no tenia de cap manera previstes, i la del 10 de juliol ha conduït a aquesta, que és la de la independència.

La pancarta del davant dirà “Catalunya, nou estat d'Europa”. A mi m'està molt bé, però els que l'han redactada diuen que a l'hora de fer recompte de l'assistència donaran per fet que tothom està d'acord amb el lema. Que no corrin tant i acceptin que entre la milionada hi pugui haver gent de tot, alguns amb ambicions més temperades i d'altres d'encara més radicals. Jo, si me'n trobo, no els convidaré pas a sortir de la fila. Les manifestacions, si són gegantines, mobilitzen per definició gent molt diversa. Recuperin, si no, les pancartes del 1977. (Per això no s'entén l'aprensió pusil·lànime del PSC. Ja s'ho trobaran.) La qüestió és anar sumant i que Espanya, Europa, el Món i nosaltres mateixos sapiguem que no som una ànima en pena sinó un país que vol viure en plenitud i busca la manera per aconseguir-ho. El 1976 vam ser cent mil; el 1977, un milió, i el 10 de juliol, un milió i mig. A veure avui, i a veure si la pròxima és de celebració.