La consulta

Em perdonaran, però ho estem enfocant molt malament. Es tracta de fer una consulta, un referèndum, per decidir –per exercir del dret a decidir– si una majoria de catalans volen separar-se d'Espanya o si s'hi volen quedar, del tot o a mitges. Com que la feinada fins llavors, fins a la consulta, és tan enorme com ho seria la formació d'un estat propi en cas que els votants es decantessin per aquesta opció, s'ha de fer el camí planer en comptes de envitricollar-lo encara més. I se'l complica el govern i l'“oposició” representada per ERC amb una declaració sobiranista que diu que la consulta ha de conduir necessàriament a la construcció d'un estat. D'aquesta manera, senyors, no se sumen voluntats sinó que se'n resten o es queden iguals. Es queden amb els 71 escons del Parlament en comptes d'un nombre molt superior, que seria l'ideal per presentar-nos davant Madrid, davant Europa i davant el món que ens observa amb l'exigència de celebrar la consulta. La consulta, el referèndum, no l'han de voler només les forces sobiranistes, les de l'estat propi, sinó que s'ha de fer que la vulguin també els que desitgen la unió amb Espanya, sigui quedant-s'hi com ara, amb construccions federals o altres matisos. O sigui: hauríem de sumar al “voler” ICV i la CUP, que ja hi estaven predisposats abans de l'estranya declaració de CiU i ERC; hauríem de mirar de sumar-hi el PSC, que ja té un paper prou difícil davant el PSOE, i –no riguin– engrescar-hi també el PP. Si el PP, com Ciutadans, està tan segur que “els catalans i les catalanes” no estan per aventures “secessionistes” sinó que tenen “altres prioritats”, que es convoqui un referèndum clar, que cadascú faci la campanya que cregui convenient i ja en veurem els resultats. Ara CiU i ERC han dit que rectificaran la declaració. Però és que no se'ls hauria ni d'haver acudit, si ens volen convèncer que som davant gent responsable. Duran, tan vilipendiat, té tota la raó de posar-se les mans al cap.

Ja d'entrada és estrany i contradictori que CiU i ERC hagin fixat la consulta per l'any que ve. La consulta es farà quan sigui possible -–i si hi multipliquem dificultats la dilatació serà inevitable– i es convoca quan els interessats estan segurs que la guanyaran. Com estan segurs que el 2014 guanyaran, i no abans o després?