De què són coresponsables les empreses?
Es tracta de decidir quin lloc volen ocupar les empreses en els canvis socials que s'estan produint i com hi volen contribuir
Després de tot el que ha succeït al nostre país els darrers anys, la societat vol saber com contribueixen les empreses amb la seva activitat a la construcció de l'espai públic comú. I això ja no té res a veure amb l'estúpida objecció que aquesta no és missió de l'empresa. Perquè el que se'ls està demanant no és que deixin de ser empreses, sinó que ho siguin de manera més completa, i que integrin totes les dimensions de la seva activitat. Entre altres raons, perquè les empreses, com les persones, no viuen i actuen en mercats, sinó en societats. I la resposta a la pregunta sobre la importància i el valor dels mercats rau en la societat que contribueixen a configurar (o desfigurar).
En un món interdependent, les empreses han de desenvolupar intel·ligència social i competència social, coses de les quals no estan acostumades ni a preocupar-se ni a ocupar-se. Perquè la seva legitimitat ja no dependrà únicament dels seus resultats.
Per aquest motiu, el problema de la responsabilitat social de l'empresa (RSE) no resideix en el nom ni en res que s'hi assembli. El problema central és que, majoritàriament, ha consistit a introduir un nou llenguatge i unes noves pràctiques sense modificar substancialment la comprensió convencional de l'empresa. Lampedusa estaria content amb l'RSE: cal que tot canviï per tal que tot segueixi igual.
Però no es tracta de canviar perquè tot segueixi igual, sinó de decidir quin lloc volen ocupar les empreses en els canvis socials que s'estan produint i com hi volen contribuir. Cal tornar a A. Smith: la pregunta que es feia Smith era sobre la naturalesa i la causa de la riquesa de les nacions... No de la riquesa de les empreses. La primera potser requereix la segona, però la segona no garanteix necessàriament la primera.
Així com es diu que hi ha entrenadors que llegeixen bé els partits, l'RSE pressuposa llegir bé el partit social. Perquè es pot canviar el llenguatge i fer noves pràctiques (que sens dubte molt sovint són millors que les velles) sense llegir bé el partit. Per això és tan escandalós que avui el debat sobre l'RSE, almenys entre nosaltres, no tingui com a primer punt en l'ordre del dia el 25% d'aturats. O el repartiment de la càrrega impositiva entre empreses i ciutadans. O el frau fiscal. O la corrupció. O les preferents.
La diferència del nostre temps per enfocar la pregunta de Smith és que el focus ja no pot ser només la riquesa de les nacions, sinó que ha de ser un focus alhora global i local. Però, en qualsevol cas, oblidem el mantra que les empreses, per si mateixes i pel sol fet d'existir, contribueixen a..., creen..., són indispensables per a..., i vegem empíricament per sectors, per territoris, per mides a què contribueixen realment, què creen realment, i per a què són realment indispensables. Perquè el supòsit de partida és que no es pot separar l'empresa de la societat en què l'empresa opera i actua.
En el debat sobre l'RSE cada vegada estem més convençuts que el problema no és el terme, sinó l'oblit d'un prefix: co-. Es tracta de la coresponsabilitat. Es tracta de partir de l'assumpció que en una societat interdependent les responsabilitats són sempre, en un grau o un altre, compartides i abordades des de l'especificitat de cada institució. La pregunta no és què és l'RSE, sinó de quines qüestions socials són coresponsables les empreses, en funció de la seva mida, el seu sector i el seu context.
Tornem a Smith: preguntem-nos primer sobre la nostra nació per poder entendre i plantejar com contribueixen les empreses a resoldre els reptes que tenim plantejats (o, si més no, a no empitjorar-los), i no a l'inrevés.