Torna el pacte fiscal
“El millor que ens pot passar és que
de moment els empresaris segueixin amb aquesta barreja de prudència i por”
Anem-nos preparant que ara arriba l'onada aquella en què intentaran tornar a posar de moda el pacte fiscal. Es veu a venir. Quan la cosa comença a agafar una certa direcció (plena de turbulències i trampes, però una direcció) ara alguns empresaris tindran la temptació de fer grans declaracions corporativistes per no haver de pronunciar-se individualment. I el perill és que a nosaltres ens agafi la temptació de voler que es pronunciïn un per un, individualment, i a favor nostre. Que es declarin a favor d'una Catalunya independent els petits i els grans empresaris, i que Europa ens digui que ens reconeixerà com a estat. Per demanar, que no quedi. Tranquils. Jo he arribat a la conclusió que a hores d'ara el que més ens interessa dels empresaris, de les grans empreses i d'Europa és el silenci. Que continuïn amb aquesta barreja entre prudència i por que han tingut fins ara. No veig Telefónica pronunciant-se a favor de la independència de Catalunya. No veig La Caixa pronunciant-se sobre el tema, i no veig Europa animant-nos en el procés. I què volen que els digui, és millor que no ho facin. Perquè, vostès s'imaginen que un dia siguem independents i que Telefónica no vulgui ser la gran operadora del país? I que La Caixa no hi vulgui conservar la clientela? O que Europa no ens hi vulgui? Grans empresaris, empreses, Europa i algun diari de referència probablement no treballaran a favor de la independència de Catalunya en cap moment. Però a partir del primer minut que ho siguem, d'independents, tinguin clar també que estaran al nostre costat. I amb això en fem prou. Mentrestant, millor que callin.
