El seny i la rauxa
“Si Casals és el seny, Forcadell és la rauxa. El seny és el Camp Nou i la rauxa és la cadena”
Un bon dia Muriel Casals i Carme Forcadell (o Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana, per dir-ho d'una altra manera) es van asseure i van pactar els seus papers. Òmnium faria el concert del Camp Nou i l'Assemblea, l'ANC, faria una cadena humana per la Diada. Va ser el dia que es van trobar el seny i la rauxa. Perquè si Muriel és el seny, Forcadell és la rauxa. Fixin-s'hi quan actuen en tàndem als llocs on han coincidit. Muriel Casals agafa el micròfon i parla amb convicció, transmet seguretat i es fa escoltar amb un to de veu que dóna la tranquil·litat aquella que dóna la veu de l'experiència, del seny. Aquesta dona té raó, acabes dient. Forcadell agafa el micròfon, comença tranquil·la i al cap de res es transforma, fa una arenga de les seves, respon secament, amb contundència i, a mesura que aixeca el to de veu fins que gairebé crida, les deixa anar com si res. I si a Navarro o a Duran i Lleida no li agrada, que s'hi posin fulles. Aquesta dona em convenç, acabes dient. Casals és el Camp Nou i Forcadell és la cadena. Perquè és més assenyat fer un concert al Camp Nou, per més entrebancs logístics i artístics que hagis de superar, que no pas fer una cadena humana. Perquè que et passi pel cap pensar que seràs capaç de mobilitzar més de quatre-centes mil persones i repartir-les de dalt a baix del país i que es donin la mà, francament has d'estar una mica arrauxat. Però serà un èxit, un èxit que a hores d'ara ja ha posat nerviosa molta gent, molts polítics, molts periodistes i moltes entitats del país. I serà un èxit sobretot perquè vostè i jo, perquè tots, tots som Casals i Forcadells, seny i rauxa. I sortirem al carrer.
