Ha arribat l'hora de les amenaces
Comença a circular amb insistència la possibilitat que el govern espanyol es decideixi a tirar pel dret i a suprimir l'autonomia de Catalunya. Això es diu i ho han posat negre sobre blanc opinadors portaveus del Madrid més ranci i també de la Catalunya sobiranista. I, és clar, a més d'escrits, ha estat objecte de comentaris a les tertúlies nostrades, aquelles tan poc pluralistes i tan sectàries, en les quals es menja el cap als pobres catalans que no poden pensar per si mateixos. Aquelles tertúlies tan i tan sectàries que moltes vegades són tres unionistes contra un català sobiranista. O dos a dos. I en les quals es parla del Rivera, aquell que vol tancar TV3 per sectària, tot i que no paren de sortir-hi ell, Cañas i els seus. Ah, això sí, la representació dels catalans a les televisions espanyoles la deu tenir, a més de la Rahola, el Paco Marhuenda, que no en toca ni una de clara, però que sempre té La Razón.
O sigui que diuen que poden suspendre l'autonomia. De poder, poden. Com enviar els tancs, cosa que de moment només diuen de manera dissimulada, si no se'ls escapa el pensament d'algun sogre de ministre de Justícia que ens vol enviar la legió. I el qual, per cert, és el mateix que les autoritats argentines voldrien detenir perquè va signar sentències de mort quan era ministre del dictador. Hem publicat en aquest mateix diari que hi ha reunions d'altíssim nivell per reconduir la situació. Per ells reconduir la situació vol dir desempallegar-se de Mas –i de retruc de Junqueras– perquè tot torni a ser com abans. El diner és poruc, s'ha dit sempre, i estan tocant els que controlen els diners. Pressionen i amenacen perquè tenen un estat al darrere i el saben fer anar. Així els ha anat amb totes les colònies perdudes, però els que podien decidir-ho han decidit que amb els catalans s'ha acabat la paciència i que cal escanyar-los, no donar-los ni aigua ni negociació. Després deixen anar l'Alícia perquè digui que el president Mas no va anar a l'acte de Foment perquè Soraya és una dona. Quina vergonya! Han amortitzat l'Alícia, però encara l'exprimiran fins al final. Ara toquen les amenaces, i no deixaran de baixar-ne una darrere l'altra. Però no s'han adonat que tot això no és cosa de Mas i quatre més, sinó que ha estat la gent la que els ha empès. Ja s'ho trobaran.
