V de veritats

A les 17.14 de dijous es van acabar moltes mentides i llegendes urbanes que havien circulat el darrer any. La V va fer esclatar la veritat amb tota la seva potència i va deixar en ridícul moltes interpretacions polítiques interessades del moment que viu Catalunya. Ara ja no es podrà dir, per exemple, que el sobiranisme s'ha desinflat. Alguns analistes polítics —d'aquí i d'allà— van voler veure en l'arrencada lenta d'inscripcions a la V un símptoma clar de davallada de l'independentisme. Les xifres facilitades per la Guàrdia Urbana revelen que va ser la manifestació més gran feta mai al país i, probablement també, a Europa.

Tampoc es podrà seguir dient que el cas Pujol ha deixat tocat de mort el procés. Ja deduíem que l'aparell de l'Estat havia fet esclatar l'escàndol amb aquest objectiu. Però una vegada més s'han equivocat amb el pronòstic i la V els va plantar al davant una gran veritat: la majoria de la ciutadania segueix volent un estat propi per posar fi, també, a les viciades pràctiques autonomistes.

Hi ha confrontació a la societat catalana, deien. La societat està dividida. Hi ha crispació al carrer. I la mobilització més gran de la història es va fer amb persones d'orígens i condicions diverses, sense ni una baralla, ni un incident, en to festiu i de comunió. Cap altre país ha dut a terme una revolució social en un to tan democràtic, pacífic i integrador com el que s'està vivint a Catalunya.

Es deia també que això del sobiranisme era un projecte de Mas. La veritat de la V? Mas no la convocava, ni tan sols hi era. I els carrers van esclatar.

Ni el sobiranisme s'ha desinflat, ni el cas Pujol ha posat fi a l'independentisme, ni la societat catalana està dividida ni això són coses d'en Mas. La Catalunya real era allà i va dir tan fort unes quantes veritats que és impossible no haver-les sentit.