No ens deixem ensarronar

Fa una setmana que vivíem el gran èxit del 9-N i el desconcert brutal que havia provocat en la classe política espanyola, que no sabia fer res més que parlar de fiscals (de confiança, segons l'Alicia) i de jutges, quan vaig fer una piulada que em va semblar necessària: “Que el partidisme no ens faci traïdors.” Evidentment li dec la idea original a Jordi Carbonell, el patriota d'ERC que ens va advertir en la Transició que la prudència no ens faci traïdors. No se li va acabar de fer cas a Carbonell i ara es pot témer que acabi passant una miqueta el mateix, encara que els partits marcadament sobiranistes s'omplen la boca dient que estan d'acord en allò essencial. Però ja sabem com som tots plegats, semblava com si després del primer moment d'eufòria, tot es tornés a trencar. Uns demanaven la DUI l'endemà del 9-N; els altres veien en la cara de pomes agres que gastava Junqueras dilluns passat la impossibilitat d'entesa amb un Artur Mas rebut com un heroi. S'esperava Duran, que ha trigat però ha sortit, i la CUP pagava l'abraçada de David Fernández amb el president amb el seu estil contundent de no voler saber res de partits que governen. I ICV i EUiA, doncs feien d'ICV i EUiA, que és el que els toca fer. Què passa doncs?: estem units?, s'ha trencat tot?, hi haurà eleccions?, s'acabarà la legislatura?

Tinguem calma, si us plau. La classe periodística, interessada en molts casos (en tots, potser), va donant missatges d'uns polítics que juguen al partidisme perquè és el que els interessa i perquè és lògic que sigui així. Però que no s'equivoquin. La gent, els que vam anar a votar i a votar sí, els passaran pel damunt si el partidisme els fa traïdors. Per tant, molta calma. El president Mas ha parlat amb els partits i no hi ha entesa en determinades qüestions: primer punt d'entesa, doncs. Donem-li les dues setmanes que es va donar de termini i després ja parlarem del que decidirà. Amb franquesa, la llista única és complexa i la unitària també. Però, alerta, que hi pot haver llista amb molts independents. Mirin, si el resultat final és el que espero, ja em comença a semblar bé que hi hagi diverses llistes si després s'atreveixen a fer un govern de concentració per anar per feina. Particularment m'agradaria una llista de Mas i Junqueras amb gent de la societat civil, de l'ANC i Òmnium i alcaldes. Però en el procés final la CUP ha de ser-hi i també els socialistes sobiranistes i la gent d'Iniciativa. O sigui que calma, i que el partidisme no ens faci traïdors.