Destí: la vall de Llémena

Un servidor, que és fill de Granollers de Rocacorba, no cal que canti virtuts de la vall de Llémena però sí que, moltes vegades, ens cal mentalitzar-nos del gran potencial que tenim com a territori.

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, descriu moltes vegades el sector turístic com un pulmó fonamental d'activitat econòmica i també social al nostre país perquè ofereix feina a un gran nombre de persones.

En la passada edició dels Premis G! 2014, el president Mas va afegir: “Si bé Catalunya no té recursos naturals minerals, el petroli del nostre país és el paisatge i, amb aquest, la nostra cultura.” El president de la Generalitat també va indicar que, les pròximes dècades, el turisme anirà a més a tot el món i que el nostre país té un gran potencial de cara al futur.

La vall de Llémena no es queda al marge d'aquesta oportunitat i l'enfoca amb els deures fets i preparant-se per millorar nota. La vall de Llémena no va participar del boom turístic dels anys seixanta, però la societat actual ha evolucionat cap a noves necessitats i motivacions que han donat lloc a noves tipologies de turisme diferenciades del consum tradicional de sol i platja o de la neu. La segmentació de la demanda turística i, en conseqüència, l'especialització i diversificació del producte turístic ha generat noves oportunitats de desenvolupament a les zones d'interior.

La vall de Llémena és un d'aquests territoris per descobrir. Situada en el sector més meridional de la Serralada Transversal i a cavall de dues comarques, el Gironès i la Garrotxa, trobem un dels principals pulmons verds de la ciutat de Girona, emmarcada entre les serres de Finestres i Rocacorba, per un costat, i per les Medes, Sant Roc, Santa Elena i Sant Grau, per l'altre.

Martí Gironell començava a descriure una petita estada de tres dies que va fer a la vall de Llémena dient: “A només un quart d'hora de Girona tens la sensació que entres en una altra dimensió on el temps s'atura, on la pau i la tranquil·litat senyoregen per uns paratges amables i al mateix temps feréstecs. El silenci també se sent a tota hora i només el gosa trencar algun estol d'ocells que voleia pel cel net i clar. Aquest redós de calma i assossegament, necessari per ordenar idees i pensaments, l'he trobat.” I finalitzava l'article tot reflexionant: “Que tant de bo que aquesta sortida nova de l'autopista AP-7, que ha de ser una porta de benvinguda a la vall de Llémena per a nous visitants, no malmeti l'encant que s'ha conservat gràcies a tots els que han sabut treure un profit de viure d'un entorn privilegiat com aquest.”

La vall de Llémena és la gran desconeguda de la demarcació de Girona, en aquest predomini dels serveis destaca l'evolució a l'alça de les empreses vinculades al sector turístic, en un nou context en què els recursos naturals que, temps ençà, eren explotats principalment pel sector agrícola, forestal i ramader avui dia són un recurs per promoure el consum turístic i lúdic del territori. És així com el nombre d'allotjaments rurals s'ha multiplicat per quatre durant els darrers deu anys, amb més de vint-i-cinc establiments entre allotjaments rurals i habitatges d'ús turístic i quasi tres-centes places turístiques sumant l'oferta hotelera i d'apartaments. L'oferta de turisme rural de la vall representa el 31% de l'oferta de turisme rural de la comarca del Gironès.

En el seu conjunt trobem més d'una desena d'itineraris de petit recorregut i aptes per a tots els públics i tres itineraris de BTT que sumen un total de 30 km. Però si el que es necessita és caminar o pedalar molt més cal optar pel camí ral de la vall de Llémena, l'antiga via que unia Girona amb les Planes d'Hostoles i que ressegueix tota la vall en un recorregut lineal de 27 km fins a Sant Aniol de Finestres.

A través d'aquesta xarxa de camins podem apropar-nos als diversos atractius que ens ofereix la vall, tal com els seus volcans, que n'hi ha fins a sis, i els més coneguts i accessibles són el puig de la Banya del Boc, el clot de l'Omera i el volcà del puig d'Adri. També hi trobem propostes per arribar fins a la serra de Finestres (dins del Parc Natural de la Garrotxa), a Rocacorba i el seu santuari (PEIN), o als imponents cingles de Sant Roc i Rocafesa a Sant Martí de Llémena, que mereixen una visita turística tant per les vistes que ofereixen com per l'entorn natural que s'hi conserva. Recórrer la vall a peu o bicicleta ens apropa, alhora, al seu patrimoni monumental. Més d'una quinzena d'esglésies, capelles i ermites conformen el patrimoni romànic de la vall, que s'estén arreu dels seus pobles. No es pot deixar de visitar l'església preromànica de Sant Pere de Llorà, el santuari de Rocacorba, l'església de Santa Maria de Finestres, Sant Grau i Santa Afra, entre d'altres.

El turisme actiu també hi té cabuda, des de recorreguts a cavall, descens en caiac pel riu Ter, circuits d'orientació i de geocerca fins al recent recorregut de tresc aquàtic inaugurat aquest estiu a la riera de Canet d'Adri.

Darrerament l'oferta de turisme a la vall s'ha complementat amb un programa anual de senderisme guiat i d'activitats de natura que permet completar l'estada en els allotjaments rurals i atraure els visitants de la demarcació de Barcelona i de Girona.

La gastronomia és un altre dels al·licients per fer una visita a aquesta vall amagada. Els plats de cuina catalana, amb producte de proximitat o del mateix hort, la fan excepcional.

Davant aquest creixement de l'oferta turística, i l'interès per la vall com a espai de lleure i esbarjo, l'any 2009 els municipis de Canet d'Adri, Sant Aniol de Finestres, Sant Gregori i Sant Martí de Llémena van acordar treballar plegats pel desenvolupament social, cultural i econòmic de la vall amb la constitució de la Mancomunitat de la Vall de Llémena. Aquest organisme és un ens públic a través del qual es vertebren tots aquells projectes d'interès i abast supramunicipal que permetin el desenvolupament local del seu territori. Des de l'òptica turística, el treball supramunicipal dels quatre municipis ha permès agrupar, sota una mateixa marca territorial, més diversitat de recursos naturals i culturals, així com una dimensió de serveis turístics més àmplia que ha de facilitar la creació de productes de turisme rural i de turisme de natura.