Serà Mas, qui desfarà l'empat?

A mi em fa l'efecte, sentint els uns i els altres, que la divisió interna que hi ha a Unió, i que ara ja sabem que és un divisió en tota regla; em fa l'efecte, deia, que a hores d'ara ja no és només una divisió de fons sinó també de formes, de manera de fer i de tot el que vostès hi vulguin afegir. Que això és irreconciliable i que el que de veritat s'està discutint no és qui se'n va d'Unió sinó qui es queda i per fer-hi què. Fixin-se vostès, si no, quines preguntes els fem els periodistes: a Espadaler, que a vegades fa d'Espadaler però a vegades també fa de Duran, aquests dies tots li preguntàvem què pensa fer, amb un resultat tan ajustat. Se sent legitimat, amb la meitat de la militància votant en contra de la proposta que ha fet la direcció? Farà un pas enrere? I ell i els seus diuen que legitimats del tot i que es queden. I a Antoni Castellà (l'independentista Castellà), aquests dies tots li preguntàvem també el mateix: en cas de perdre la consulta interna, que és el que ha passat, pensa marxar i capitanejar una escissió d'UDC? I ell, que no, que no i que no. Ni Espadaler ni Castellà, si és que es pot resumir amb aquests dos noms, se n'aniran. Perquè el que estan discutint, insisteixo, és qui es queda. I mentre no quedi clar, tots quiets. Però la realitat és tossuda: els dos sectors no es van posar d'acord en fer la pregunta, el resultat de la consulta no ha resolt res i ahir, era evident, no es van posar d'acord a decidir què cal fer a partir d'ara. Volen un desacord més absolut? Els de la trista victòria negociaran ara el full de ruta amb CDC, i els de l'alegre derrota anuncien que el negociaran no només amb CDC sinó amb tota la resta de partits i associacions independentistes. Un guirigall i un empat tècnic tal que ara ja només el pot resoldre un extern. I, ja ho han endevinat, a mi em sembla que molt probablement aquest extern haurà de ser el mateix president Mas. Ell i la seva formula màgica pel 27-S.