Doblement plebiscitàries

Si els sortirà bé o no, no ho sabrem fins al 27-S. Però no es pot negar que l'estratègia de CDC de moment ha aconseguit allò que intueixo que pretenien, i que és col·locar el president Mas i Convergència al centre de totes les mirades. Gairebé es podria dir que ahir, quan Josep Rull va sortir a anunciar públicament, a so de bombo i platerets, que la federació es trencava, que era el que anunciava; va semblar, deia, que el que feia era inaugurar la cursa cap al 27-S amb el primer acte de campanya electoral. Ja en parlarem, de com acaben finalment les relacions entre CDC i UDC (conec parelles que s'han separat després de quaranta anys de matrimoni i que tenen molt bona relació), però el cert és que ara CDC centra tota l'atenció mediàtica. Per aquells que sempre havien defensat la teoria aquella que això de ser independentista era com estar embarassat, que s'hi està o no s'hi està, i que no hi ha terme mitjà, ara CDC ha aconseguit traslladar-los que ja no els quedés cap dubte: definitivament, estan embarassats. Mentre ERC s'ho mira volgudament des de la distància (no sé si rient, si preocupats o si prou entretinguts veient els moviments de la monja Forcades), CDC a poc a poc instal·la que el 27-S tindrem dos plebiscits. El d'independència sí o no, i el de si president Mas o no. I més perquè ell mateix ha dit ben clar que si la seva no és la llista més votada se n'anirà cap a casa; i més perquè demà probablement anunciarà que sí, que finalment tirarà endavant la seva famosa llista on, amb sigles o sense, integrarà gent de diferents sensibilitats, que és el mateix que dir que hi podríem veure gent que associarem a diferents formacions polítiques. La seva llista única, vaja. La que competirà amb la llista única de Junqueras, amb la llista única de Forcades i no sé quantes llistes úniques més. Però a cent dies justos del 27-S, és clar, unes fan més flaire de plebiscitàries que d'altres.