Avui se sabrà si Oriol Junqueras té dret a passar la nit de Reis a casa. Perdó. Avui se sabrà si a Oriol Junqueras se li reconeix i s’executa el dret que té a passar la nit de Reis a casa. Avui que la mesura de la presó provisional tornarà a ser al centre del debat, convé recordar com d’arbitrària és la política penitenciària. I com un recurs pensat inicialment per castigar i rehabilitar s’utilitza amb uns criteris que, moltes vegades, no suporten algunes comparacions. Encara em ressonen les orelles de quan Jordi Turull va venir a explicar a la ràdio el seu periple de calabossos, audiències, furgonetes i presons. Ell, els seus altres set companys de govern i els dos líders de l’ANC i Òmnium. Turull explicava que una de les moltes coses que el van impressionar és que, un cop van saber que entrarien a la presó, la Guàrdia Civil els va emmanillar amb les mans per darrere. Cap dels agents va accedir a la petició de treure’ls les manilles ni tampoc la de, com a mínim, poder tenir les mans per davant. En el cas del conseller Mundó, aquesta postura li va comportar lesions als canells. Quan els preguntaven si això era estricament necessari, els guàrdies civils els deien que no hi podien fer res: “És protocol.” Bé doncs, potser Galícia ja és una república independent i allà el protocol és diferent. O potser els acusats d’assassinat i d’agressió sexual tenen un protocol més suau que els acusats de sedició. El cas és que José Enrique Abuín, àlies El Chicle, va ser traslladat de la comandància de la Guàrdia Civil al jutjat i del jutjat a la presó amb les mans emmanillades, però per davant. No és propaganda, no és adoctrinament; ni tan sols és una opinió. Són dues dades objectives: els consellers van anar emmanillats amb les mans per darrere i l’home acusat de matar una noia de 18 anys va anar emmanillat amb les mans per davant.