Keep calm
Colón ‘versus’ Gran Via
Els separa un abisme en el to, en la gent mobilitzada, en els missatges, i sobretot en els valors.
Sorprèn que l’“España de los balcones” estigui més enfadada que la Catalunya de l’1 d’octubre; a ells no els han prohibit votar, no els han estomacat, no els han forçat a exiliar-se, no han pres els seus líders per ostatges i no els fan seure al banc dels acusats. Però ja vam veure a la Plaza Colón fa una setmana que els seguidors del trio ultranacionalista estan molt enfadats amb col·lectius molt diversos, i per damunt de tot, amb un col·lectiu concret: el dels catalans.
Només fa una setmana a Colón cridaven “Golpistas a prisión” i “Sánchez dimisión”. Ahir a la Gran Via cridàvem “Llibertat” i “Democràcia”. Ells, la ultradreta retrògrada, enrocats en l’a-por-ellos, en contra dels drets dels altres i oposant-se al diàleg. Nosaltres, a favor dels drets de tots i de seure a parlar amb tothom. Una setmana de diferència que marca un abisme: en el to de la manifestació, en la quantitat de persones mobilitzades, en els missatges, i sobretot en els valors.
Una setmana que ha tornat a canviar el curs de la història i, admetem-ho, una setmana en el transcurs de la qual ha guanyat el ressentiment de la Plaza Colón; un grapat de radicals han aconseguit les eleccions anticipades que exigien i, el més greu, han posat fi a l’esperança de diàleg entre governs.
Però aquesta setmana nosaltres també hem començat a guanyar. La dignitat amb què Oriol Junqueras i Quim Forn han declarat davant del Tribunal Suprem, la lucidesa amb què els advocats han dibuixat el terreny de joc tecnicopolític en el qual té lloc el judici a la democràcia ha servit per fixar el relat del precari estat de salut de la democràcia espanyola davant l’atenta mirada de desenes de corresponsals internacionals.
L’únic que ha perdut aquesta setmana ha estat Pedro Sánchez. Cedint a la pressió de PP, Cs i Vox i convocant eleccions no resoldrà el problema que té amb Catalunya ni es garanteix, en cas que tornés a guanyar, els suports dels partits sobiranistes per aprovar els pressupostos. I sobretot ha perdut l’oportunitat de ser valent i demostrar que té una idea per a Espanya que no és la del triumvirat reaccionari i que està disposat a defensar-la.
