Dret a no fer vaga?
Sovint, i sobretot davant les vagues estudiantils, es parla del “dret” a no fer vaga, del dret a anar a la universitat. La posició fàcil és creure que cadascú és lliure de fer el que vulgui. Però això és així? Els preus dels graus universitaris oscil·len entre 1.600 i 2.500 euros per curs, sense comptar les despeses de transport, habitatge, material i més. Ens trobem davant d’una educació que ni és gratuïta ni respon a la capacitat de tothom per accedir-hi. Partint d’aquí, és legítim parlar del nostre “dret individual” d’assistir a la universitat, quan s’estan vulnerant drets sistemàticament? Preval l’individualisme davant la defensa de drets col·lectius, bàsics i essencials com l’educació? És un “dret” no fer vaga? És un deure fer-ne? Preval el que és individual o el que és col·lectiu?
Igualada (Anoia)