Hi ha premis literaris que neixen amb una personalitat definida, com l’Anagrama de novel·la en català, que fins ara ha estat coherent amb la tria de les guanyadores, pel que fa a l’estil i la generació. El premi d’Òmnium a la millor novel·la de l’any no sembla que tingui les directrius prou sòlides. No passa res, ja ho faran. A la selecció de les dotze obres candidates d’aquest any no hi ha els premis més cridaners, com el Sant Jordi (que, per cert, és d’Òmnium i que no l’incloguin els honora), el Llull o el Pla. En canvi, hi ha una bona mostra de títols d’estils alternatius, no comercials. És una aposta lloable. Altra cosa serà quan es faci pública l’obra premiada, aleshores sabrem si hi ha un canvi de tendència o, tot plegat, és una capa de maquillatge.