Des de la trona a La Vanguardia (on, si no?) qui va ser alcalde de Figueres (2007-2012) i triconseller (2012-2017) fa una crida (“tornar a casa”) als “sobiranistes que saben que no hi ha democràcia sense llei”. Alça, Manela, si en farem, de giragonses! Enginyeria semàntica a banda, proposa a la diàspora convergent (independentisme unionista i unionisme emmascarat) que es deixi d’orgues i tanqui una llista electoral única al PDeCAT, la casa gran que admira com l’han preservada Bonvehi i Chacón. L’hi caben les restes d’Unió, ara a la panxa del bou PSC. Diu que és l’hora. Veu les eleccions com el moment per enterrar el procés, “aquesta ruta falsa que tantes factures personals i col·lectives ha deixat”. No s’ofereix. Escriu allò tan bonic que “hauran de saber posar els principis per davant dels personalismes, i l’ interès general per davant dels interessos espuris”. Assegura que “ni els més vells i savis saben explicar la traumàtica i descomunal implosió convergent”. Ell, sí. Carrega el mort a Mas. “Va llençar a la paperera de la història el programa modernitzador, va escoltar consellers equivocats i oportunistes i va abraçar la recepta clàssica del nacionalisme: si et falla la gestió, abriga’t amb la bandera (...) promet l’arcàdia feliç d’abans de 1714 o, pitjor, de la república de Companys i de la FAI.” No diu, però ho imaginem, per què va aguantar amb Mas fins al darrer dia i el va traspassar. “Es tornen pallarides, i s’arrapen de valent.” L’àvia Neus ho tenia clar.