Certament, a totes les que hem tingut la sort de ser alumnes d’en Fita, ens ha dolgut el seu traspàs. Sovint l’anàvem a veure i, si més no, ens trucàvem, i un cop la visita es donava per acabada, sempre ens donava un dibuix seu que nosaltres guardàvem amb el màxim interès. En guardem i en guardarem un bon record, de l’afable amic i mestre Domènec Fita. Era impossible que no fos així, mestre, amic. I el condol per a la seva estimada Àngela, que fou sempre el seu pilar.