La premsa francesa destacava aquests dies els paral·lelismes entre Giscard d’Estaing, l’expresident de la República mort dimecres, i Macron: tots dos van batre rècords de joventut en ser elegits (48 anys Giscard, 39 Macron); tots dos van accedir al poder trencant la clàssica divisòria partidista (el liberal Giscard va ser el primer candidat no gaullista a entrar a palau, i Macron ho va fer a cavall d’un moviment propi que volia abraçar dreta i esquerra). Tots dos van voler governar des del centre reformista i han defensat amb passió el projecte europeu. A Giscard, impopular per arrogant, el crac del petroli li va costar la reelecció. A Macron, també amb fama d’elitista, el xoc de la Covid-19 li està complicant la segona part del seu mandat.