Com en un pati d’escola, els nostres polítics es dediquen a intercanviar condicions talment com si fossin cromos d’una col·lecció tan repetida que fins i tot comença a avorrir.

Per una banda, la dinàmica dels rebels que tot ho consulten, però que mai cedeixen per tal que no sigui dit. La dels tossuts que no donen el braç a tòrcer, per mantenir una majoria de fidels motivats, però també freqüentment frustrats. Els que van de líders amb principis intocables, però que amb el poder a la mà canvien d’opinió quan a ells els va millor. I els que aprofiten la discussió per posar-hi cullerada, i així tornar a fer-se un lloc, per dominar tot el joc.

Mentrestant, per tal de camuflar el fracàs escolar, en comptes d’invertir en educació, a Ñ es continua calçant una taula coixa. S’han begut de nou l’enteniment aprovant una mesura per sortir del pas. La clau mestra per accedir a la universitat amb assignatura pendent del batxillerat serà un despropòsit que les noves generacions acabaran pagant, a un preu tan elevat com segurament nosaltres els pressupostos.