Sembla una evidència que a la Policía Nacional li costa entendre que una dona amb aspecte d’haver nascut fora del país pugui dirigir-se a un agent en llengua catalana. No és d’ara, és de sempre, i aquest és el drama. Ja li va passar a la Rosario Palomino, el 2009, a la comissaria del carrer Pare Claret, de Barcelona, i ha tornat a passar ara a la comissaria de Terrassa. Tracte denigrant, vexatori, amb un menyspreable i evident abús de superioritat. És una manera de procedir molt greu, perquè negant l’ús del català es vulnera la llei que empara el seu ús davant l’administració. Encara es pot apuntar una altra conclusió evident: hi ha un rerefons racista, de menyspreu al forester, i encar més; misogin, de burla a la dona. Intolerable. Sancionable.