Al film Amanece que no es poco, de José Luis Cuerda, hi ha una escena en què el professor explica als alumnes el funcionament del cor fent-los cantar un gòspel vigorós. Quan acaben, rebufant, un nen comenta que com cansen, aquelles classes, i el company, somrient, hi afegeix que sí, però que s’aprèn. Un any més, autors, editors, llibreters, distribuïdors, caps de premsa –un puntal tan discret com imprescindible en tot l’entramat– i, per què no dir-ho, periodistes, hem arribat al final del gòspel de Sant Jordi esgotats, però victoriosos. La cançó comença a sonar dos mesos abans i descriu un crescendo que esclata el 23, un dia llarg que esmuny les darreres energies de tothom. Al final, però, un somriure comença a il·luminar el pròxim Sant Jordi.