Opinió

Una professió, no un passatemps

Una de les anècdotes del començament de la relació amb la meva parella que comentem rient és la seva sorpresa quan li vaig dir que treballava de guia de Barcelona i Catalunya. Es pensava que els guies eren jubilats que, als voltants de monuments i esglésies, n'oferien una explicació a canvi d'una propina. No s'imaginava que hi pogués haver persones que havien estudiat, tenien una habilitació, pagaven impostos, estaven en perenne formació i actualització per explicar amb rigor el territori i donar als viatgers, en els seus moments de lleure, una imatge verídica de l'entorn a fi que interpretessin i coneguessin la realitat de la gènesi del monument, del museu, de la societat i, al cap i la fi, del país que estaven visitant. Desafortunadament, darrerament s'està desvalorant i trivialitzant la figura laboral del guia fins al punt que en els darrers pressupostos no aprovats hi havia el projecte d'anul·lar, liberalitzant-la, aquesta professió que, de fet, és la carta de presentació de Catalunya. Ara tot està parat però tinc por que ho intentin de nou. Si aquesta llei passés, probablement em convindria donar-me de baixa de les meves obligacions fiscals i oferir els meus serveis a canvi d'una propina per poder sortir-me'n econòmicament, tal com pensava la meva parella.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.