La consciència

Hi ha una cosa a la qual ningú pot enganyar. Se’n diu la consciència. Més d’un, si abans de fer alguna cosa ho consultés a la pròpia consciència, no la faria.

M’imagino una persona que ha fet alguna malifeta, i ara, en aquests dies tan entranyables que acabem, com s’haurà sentit? De ben segur que alguna cosa per dins el rosega.

En els esdeveniments polítics que hem vist, no voldria ésser un magistrat o fiscal. Aquesta gent deu tenir sempre un remordiment en la seva consciència, ja que s’ha de convèncer a si mateixa que ho ha fet tot bé. Difícil, eh? I torno a allò que no pots enganyar la pròpia consciència.

Ha de ser greu viure en aquesta situació, més encara quan veus que des d’altres països t’esmenen la plana. Però, voleu dir que pensen en això?

Quan veus sentències com la de La Manada i ho compares amb d’altres de polítics catalans, quedes ben sorprès i no entens, almenys jo, que es pugui aplicar la llei amb justícia. Em sembla que ja és hora de tractar cada cosa com es mereix i no cercar excuses que ni ells mateixos es creuen. Ens adonem que la justícia espanyola, darrerament i en massa coses, ha fet el ridícul davant del món, i des d’Europa, massa sovint, li han corregit sentències. O potser això de la consciència només ens passa a alguns.