Opinió

Cal reivindicar?

És lamentable veure la cara que posa la Sra. Dolors Feliu en la taula convocada pel president de la Generalitat; es veu que s’ha deixat els corns de guerra a casa i no ho pot dissimular. Aquesta guerra que segons quina gent demanen em recorda les penoses vigílies de l’Onze de Setembre de 1714, quan els radicals d’aleshores decidiren resistir a costa del que fos. Pobra Barcelona, pobra Catalunya, enfrontada sola als dos exèrcits més poderosos d’Europa: França i Espanya. A costa del que fos... i ja sabem com va acabar tot allò. Fou culpa dels anglesos que ens deixaren sols i no compliren el que havien promès? En part sí, d’ells i d’altres, i en part també dels nostres. Però la diplomàcia vol paciència i saber esperar sense defallir. La pressa és mala companya de viatge. Cal reivindicar? I tant que sí, però a la desesperada no. Ara la DUI sembla la solució de tot. No ho crec. Calen uns altres camins, uns altres viaranys més subtils per entendre’s entremig de les sinuoses relacions amb el més fort.

Pallejà (Baix Llobregat)

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.