Fins a l’any 135 de la nostra era, no existia. El territori s’anomenava Terra d’Israel i es dividia en diversos subterritoris, com Galilea, Judea, Samaria, per citar els més coneguts. L’any 135 va esclatar la segona rebel·lió contra l’imperi Romà, i l’emperador Adrià, procedent de la Bètica hispànica, va decretar l’expulsió de la majoria els seus habitants jueus per terres de l’imperi, a la vegada que canviava el nom del territori per Philistina (terra de filisteus), és a dir, dels enemics bíblics dels jueus, i el de Jerusalem per Aelia Capitolina, en honor de l’emperador Caius Aelius Adrianus. Més endavant el nom va esdevenir Palestina, que els cristians coneixien més bé com a Terra Santa, sobretot en l’època de les croades. Més endavant, Palestina va formar part de l’imperi Turc, que va tolerar-hi l’ingrés lent de jueus expulsats de països europeus. Derrotada Turquia a la Primera Guerra Mundial, els britànics van establir-hi un mandat, que després de la Segona Guerra l’ONU dividiria en dos estats, un de jueu i un altre d’àrab. La resta, no cal explicar-la.