Quan l’art fa visible l’invisible

Amb les ulleres de sol posades i un gest seriós, la Lila es disposa a pintar tota la superfície amb acrílic negre. La pintura és densa, abundant. Dona una pinzellada sobre una altra. És la seva manera d’expressar els dubtes, la incertesa, la frustració...

A la Lila li han diagnosticat un trastorn mental, té por i el seu malestar és intens. Per sort, a l’hospital de dia on està ingressada, han incorporat el procés creatiu i expressiu com a element per a facilitar l’emergència i canalització dels aspectes psíquics no conscients.

Les propietats terapèutiques de l’art, així com els beneficis de la seva pràctica en l’ésser humà, són coneguts des de l’antiguitat. Però no és fins al segle XX que les teràpies expressives s’institucionalitzen com a professió. L’artteràpia és una tècnica terapèutica en la qual el pacient es comunica a través de mitjans artístics i que facilita el procés de creació i de simbolització. Es tracta d’una disciplina vàlida per a persones de totes les edats, que no requereix coneixements artístics i aplicable a moltes patologies en diferents contexts. L’artteràpia s’engloba dins de les teràpies artisticocreatives, juntament amb la musicoteràpia, la dansa moviment teràpia i, la dramateràpia.

En sessió, l’individu produeix en un entorn segur i en presència de l’artterapeuta, imatges i objectes artístics que li permetran restablir la capacitat de relacionar-se de manera satisfactòria amb ell mateix i amb el món que l’envolta. El principal avantatge d’aquesta disciplina és posseir un objecte tangible (quadre o escultura) com a element de mediació i contenció, que facilitarà alhora una reflexió posterior.

Darrere de moltes malalties mentals i psicosomàtiques, s’amaguen vivències traumàtiques com a causa principal o secundària. En aquestes circumstàncies, l’artteràpia ens permet “parlar” del conflicte sense fer-ho d’una manera directa, respectant les defenses de les persones. I és que la pràctica artística facilita el pas de l’inconscient al conscient, és a dir, ens permet transmetre experiències internes que poden ser traduïdes de manera més senzilla en imatges que en paraules, donat que les imatges estan menys subjectes a una normativa o a una lògica. Així, el procés creatiu ofereix la possibilitat de donar veu a allò que les paraules no aconsegueixen expressar.

Però l’art no es sols expressió. A través seu també estructurem, posem fora allò que tenim a dins, i anem generant un camí. Gràcies a l’art, la persona pot elaborar de manera simbòlica el que ha viscut i connectar amb el que no ha pensat, però sí sentit. Aquesta expressió i elaboració de les pròpies vivències permet noves maneres d’observar, de sentir i de fer, i produeix canvis tot obrint noves vies que ens permeten contactar, de nou, amb la vida. L’art és el joc dels adults.