James Truslow Adams

D’entrada, aquest nom no els deu dir ben res. És normal. És d’un historiador nord-americà que ara fa cent anys va rebre el premi Pulitzer d’història. I si els el cito és perquè és a ell a qui s’atribueix el terme “somni americà”. Un concepte que amb Trump a la Casa Blanca només és a l’abast d’uns privilegiats. La idea del somni americà apareix per primera vegada al segle XVI, quan els pioners anglesos intentaven de persuadir els conciutadans d’anar a les colònies britàniques als Estats Units. Les seves promeses van acabar creant tres persistents mites que van assumir milions de persones arreu del món. A saber: els Estats Units com una terra d’abundància, com a terra d’oportunitats i com a terra de destinació. Anys més tard, el 1931 i en un llibre titulat The Epic of America Truslow Adams, el va definir d’aquesta manera: “No és simplement un somni de cotxes i salaris alts, sinó un somni d’ordre social en què tothom podrà assolir la màxima estatura de la qual sigui innatament capaç, i ser reconegut pels altres pel que són, independentment de les circumstàncies fortuïtes de naixement o posició.” I amb el pas del temps, es va transformar en l’oportunitat per obtenir èxit. Entenent l’èxit com l’objectiu important que supera amb molt la posició en la qual un va començar. I que per aconseguir-lo es requereix una victòria sobre algú altre i, per tant, el meu èxit comporta el fracàs del meu veí. Tanmateix, el somni americà original sempre havia tractat sobre valors. No havia estat un somni simplement d’abundància. Havia estat molt més que això. I ja llavors Adams va advertir que “en la nostra lluita per guanyar-nos la vida ens estem descuidant de ‘viure’”. I sentenciava: “El veritable somni americà era una recerca individual i una lluita pels valors permanents de la vida, i perquè això sigui possible s’ha d’entendre el progrés en termes humans i morals.” Just el que fa temps que no passa.