En contra del que va prometre durant la campanya electoral, Donald Trump ja té la seva guerra en marxa després de l’atac fulminant contra tres instal·lacions nuclears iranianes. L’únic que de moment ha aplaudit incondicionalment una iniciativa bèl·lica que posa en risc la fràgil estabilitat de la zona i ens situa a les portes d’una escalada de conseqüències imprevisibles, és el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Els EUA han deixat de ser només uns avaladors de les accions militars israelianes per involucrar-se directament en el camp de batalla i la gran incertesa és ara fins a quin punt nous atacs o la reacció del règim iranià acabaran arrossegant a la guerra més països. La gran excusa de Netanyahu i Trump és la suposada capacitat imminent del règim iranià per fabricar bombes nuclears, tot i que ells ho neguen i reivindiquen el dret a enriquir urani per emprar aquest tipus d’energia amb finalitats purament econòmiques. El cas és que lamentablement aquesta pel·lícula ja l’hem vista, concretament amb la invasió de l’Iraq que el 2003 els EUA i el Regne Unit van impulsar per eliminar unes armes de destrucció massiva que després es va comprovar que mai no havien existit. El suport vergonyós que va prestar-los el govern espanyol del PP, amb José María Aznar al front, contrasta amb el distanciament de l’actual govern socialista. La gent del “No a la guerra” ara està governant i és d’esperar que aquesta sigui la posició davant la situació al Pròxim Orient. o sigui l’aposta per la diplomàcia. En aquest mateix sentit ahir el president Pedro Sánchez va anunciar un acord amb l’OTAN per ajornar l’augment del cinc per cent del pressupost de defensa. És veritat que l’actual règim iranià no respecta les llibertats individuals i discrimina de forma intolerable les dones, però la intenció de derrocar-lo porta aparellada una alta càrrega de cinisme tenint en compte que van ser precisament les potències occidentals les que el 1953 van fer caure el president democràtic i laic, Mohammed Mossadeq. El van substituir per un dictador titella, Reza Pahlavi, fins que el 1979 va esclatar la revolució que va dur al poder Ruhollah Khomeini, el clergue islamista que va assentar les bases del règim actual.