Ni les dues setmanes de marge que s’havia donat per prendre una decisió ha respectat i Trump va decidir ahir sumar-se als bombardejos contra l’Iran. Netanyahu l’hi anima amb l’argument que el programa nuclear iranià suposa una amenaça existencial per a Israel i que ara, afeblits els peons de Teheran a la regió, és el moment d’assestar el cop de gràcia al règim dels aiatol·làs. El món conté la respiració esperant els pròxims moviments. El que està en joc és, ni més ni menys, l’entrada dels EUA en una altra guerra a l’Orient Mitjà, amb el consegüent perill d’incendi de la regió i més enllà. Fins i tot les bases trumpistes més aïllacionistes s’han manifestat contra una intervenció al·legant la promesa electoral del president de no arrossegar el país a cap altre conflicte armat. Dues dècades després, Washington torna a caure en la temptació de provocar un enèsim canvi de règim a través de la força. És que no hem après res de l’Iraq? Del caos que va seguir a la caiguda de Saddam, de la descomposició de l’Estat, el ressorgiment de les violències comunitàries, l’aparició d’Estat Islàmic...Què pot passar ara si es repeteix la jugada a l’Iran? El que és clar és que la guerra és la pitjor de les opcions.